Anna Pazos: "Aquest llibre anticipa la cultura del sexe casual i el desassossec que deixa"

Barcelona"No és dolent dir: la meva feina no és el que realment vull. Soc capaç de fer alguna cosa més gran. O soc una persona que necessita amor, i me les estic arreglant sense. Que terrible és pretendre que allò de segona és de primera". Observacions lúcides com aquesta d'El quadern daurat, de Doris Lessing (Edicions 62) van atrapar l'escriptora i periodista Anna Pazos al balcó del seu antic pis de Barcelona. "És un llibre per llegir amb un got de whisky", riu, i ironitza: "No és per a la platja, potser més de muntanya. És un llibre per quedar-se a la ciutat odiant-la". Això sí, "és un totxo maximalista que ho abasta tot, perfecte per al temps lliure de l'estiu".

Pazos el va subratllar compulsivament perquè Lessing "té el do de l'observació i de ser capaç de descriure els matisos de les relacions entre les persones que determinen el nostre pas pel món", una idea que travessa la novel·la debut de Pazos, Matar el nervi (La Segona Perifèria). La protagonista de la "dura i descarnada" novel·la de Lessing és una dona britànica nascuda a les colònies africanes als anys 50, soltera i desil·lusionada amb les seves relacions i militant del partit comunista, que viu sota els preceptes de l'emancipació femenina. "Em va fascinar perquè està escrit als 60 i ja inclou totes les qüestions que avui sembla que estiguin en voga, no només la qüestió feminista, sinó altres temes polítics", afirma. Per exemple, el tauler geopolític, la militància de Londres en un entorn de Guerra Freda o els efectes del colonialisme.

Lessing està de tornada d'un feminisme que sosté idees com que "el matrimoni és una presó i que la dona no s'ha de quedar a casa pansint-se". "No aconsegueix la satisfacció de cap manera, es va trobant amb una sèrie d’amants i relacions insatisfactòries. Anticipa la hookup culture, la cultura del sexe casual i les sensacions que deixa en la gent de desconnexió, desassossec i solitud, però alhora això no la torna reaccionària", afirma Pazos, que qualifica la novel·la com "un llibre sobre una dona a la intempèrie que intenta trobar un sentit a la seva vida".