Ramon Comelles, fundador d'Icónico: “Visc amb dos burros, gallines, oques, tortugues i sis gossos”
A l’empresari i fundador d'Icónico Ramon Comelles li costa sortir de casa. Barbacoa, bon foc a terra, sala de festes… Els seus amics en fan broma, però ell s’esforça molt perquè no tinguin la necessitat d’anar gaire lluny. A Ramon Comelles li costa sortir de casa, i tot té una explicació.
Haurem de fer algunes voltes i viatjar a través dels anys, però hi arribarem.
Quan era petit, Comelles volia tenir animals sí o sí. Però ell i els seus pares vivien en un pis de protecció oficial i l’espai era limitat. Finalment, un dia el van portar a una botiga -ho recorda com un dia de celebració- i li van regalar una salamandra. No va ser fins al cap d’uns anys que van marxar a viure a una casa als afores del poble i, allà sí, el primer gos va arribar a la vida de Comelles. Literalment. “Com que vivíem al final del poble era habitual que la gent hi abandonés animals. Gats, gossos… Els acollíem, i de vegades passaven tres mesos i algú els venia a buscar”. I d’històries així, moltes: “Una vegada una gossa va donar a llum i va allargar la lactància alimentant uns gatets”.
Fins que un dia va arribar el Gegant, un gos enorme i carinyós amb qui Comelles i el seu amic David sortien a descobrir camins. “Anàvem amb la bici, ell sense lligar, tot era molt salvatge”, explica. Aleshores Cardedeu va anar creixent i al carrer van deixar d’aparèixer animals. Va demanar tenir un cadell i li van regalar la Mel, un golden retriever preciós que va viure 18 anys. Amb el Gegant van tenir un cadell, el Jacques, i uns anys després va arribar l’Elvis, el primer gos de qui Comelles seria directament responsable.
“Compartia pis d’estudiant a Girona amb sis persones i vaig tenir la brillant idea de tenir un gos enorme”, diu. Amb el temps van veure que era inviable i es va quedar a casa els pares fins que, als 25, va tornar a Cardedeu. “Amb l’Elvis caminàvem fins a una casa que havia estat ocupada i que estava abandonada. Jo li ensenyava com si fos meva: adorava aquella casa”. Amb el temps, Comelles va acabar comprant la casa i, esclar, la va omplir d’animals rescatats: tres galls dindi, quatre oques, vint gallines, dos burros, mig centenar de tortugues, peixos, una gata, sis gossos… Primer era la seva dona, la Clàudia, qui posava els noms dels animals: ara han passat el testimoni a la seva filla.
L’única espina clavada? L’Elvis va morir un mes abans que s’hi traslladessin i no va poder gaudir de la casa com a seva. “Està enterrat aquí”.
A Ramon Comelles li costa sortir de casa, i tot té una explicació. Per què sortir d’un lloc on ja hi ha tothom que estimes?
