`Por la raja de tu falda’, d’Estopa (2000)
El primer estiu del segle XXI no només havíem descobert que l’efecte 2000 era una fake new, també vam assistir a un dels triomfs més rotunds de la història de la música pop en castellà: el boom d’Estopa. Els germans Muñoz havien publicat el primer disc l’octubre de l’any anterior, i el seu èxit va ser un suflé que es va anar inflant fins a arribar al seu pic durant els mesos estiuencs. En aquelles vacances, tothom va escoltar i ballar aquest duet debutant de Cornellà i la seva barreja de rock urbà i rumba d’inspiració flamenca.
Sense grans campanyes de promoció al darrere, tot i que el disc el va publicar una multinacional tan potent com Sony, Estopa va ser una de les últimes victòries del boca-orella. En una època en que internet començava a estar present en les nostres vides, és un dels últims miracles pop que es cola a les llistes d’èxits com si fos un cos estrany. Encara faltaven vuit anys per fer-nos un compte de Facebook, i tres perquè Myspace fos la primera xarxa social universal. En aquest context, si un grup volia triomfar, o invertia grans quantitats en publicitat o confiava en l’efecte contagi. Estopa va ser dels segons. Si aquells eren anys de Napster, el debut d’aquests dos germans de classe obrera, extreballadors de Seat, va ser el més descarregat. També van vendre molts discos, esclar, però sobretot van guanyar-se la legitimitat del carrer.
Tot i que competia amb Como Camarón i Tu calorro, incloses al mateix disc, la cançó que més va triomfar aquell estiu va ser Por la raja de tu falda. La victòria era lògica, ja que disposava de tots els asos per endur-se el trofeu: una col·lecció de llocs comuns -Seat Panda, Ford Escort, xupa-xups-, vocabulari sense pretensions, una història divertida al darrere, referències a la calor d’uns estius cada cop més càlids i una rumba tradicional per moure l’esquelet. Moure els malucs mentre cantaves a pulmó allò de “ por la raja de tu falda yo tuve un piñazo con un Seat Panda ” va ser obligat aquell estiu.
Una de les últimes cançons de l’estiu, per cert, més escollides per la gent que no pas per la indústria.