Ai els romanços d’estiu! Ni el covid ha aconseguit carregar-se’ls, perquè encara llegeixo sovint que tal famoset ha tingut “un romanç” amb no sé qui. No, no devem ser gaire romancers, els catalans, però res de romanços en aquest sentit. Idil·lis, aventures amoroses, rotllos, affaires ben afrancesats o relacions (més neutres) és el que tenim per a les històries d’aquest tipus. Sí que és veritat que es veu que popularment un romanço es podia referir a l’amant: “Lo sento, y, ja no cal dirho; lo marit, lo pare, ‘l germá, ‘l romanso... aixó es indiferent... lo que es segur es lo resultat”, escriu Conrad Roure el 1894. Però els romanços que triomfen avui són excuses de mal pagador: estar carregat de romanços, no estar per romanços o deixar-se de romanços són només algunes de les parèmies en què surt aquest mot. Una parèmia, en el sentit més estricte, és un proverbi, i qui en sap un niu de paremiologia catalana és l’incansable filòleg i divulgador Víctor Pàmies. El seu últim projecte és la Paremiologia catalana comparada digital, una base de dades amb 345.000 fitxes que va in crescendo. Hi trobareu parèmies amb les seves variants, sinònims o equivalents idiomàtics i sempre amb la font i l’enllaç corresponents a punt. A més, en el mateix projecte, que té la col·laboració de Softcatalà, Pàmies ja té previst incorporar-hi un refranyer multilingüe (ara en molts casos ja hi incorpora una possible traducció al castellà). L’esperem amb candeletes. Endavant les atxes!
Paremiologia catalana comparada digital. Víctor Pàmies (en creixement constant)
