Violet Ferrer: “Les putes del Camp Nou també som història de Barcelona”

El binomi de puta i cantonada és una de les primeres imatges que venen al cap quan es parla de prostitució. Tot i que és un estereotip, no és gratuït. "Estar en una cantonada et permetia controlar qui passa pel carrer. Si venia la policia o persones que et volien apallissar, et podia salvar la vida perquè podies fugir per un carreró", explica Violet Ferrer, actriu i creadora de la Puti-rutahistòrica de Barcelona. Durant cinc anys, la Violet també va exercir la prostitució al Camp Nou. "Estava cansada de veure com tothom ha parlat durant segles sobre les putes, menys nosaltres mateixes, i vaig decidir crear la ruta", assegura.

Al recorregut fa un repàs des del segle XVII fins a arribar al present, utilitzant la seva experiència pròpia. I fa un incís: "Jo parlo de treballadores sexuals, no de víctimes de tràfic de persones". La història ha volgut "silenciar la història de les putes", però encara es poden veure les empremtes que han deixat a la ciutat: al casc antic es poden trobar els senyals que indicaven on eren els bordells al segle XVII i a les Rambles encara es conserva un replà que està foradat pel desgast dels talons de les treballadores. La Violet explica com ha evolucionat la relació de les prostitutes amb l’espai, fins a arribar a la "conquesta" del Camp Nou als anys 80. "Això no està escrit a cap llibre i no s'hauria de perdre, les putes del Camp Nou també som història de Barcelona. Per molt que això pugui molestar o incomodar". Reivindica que és un espai que van ocupar "quan a ningú li interessava i només hi havia toxicòmans". "Ens l'hem guanyat a base d'anys de lluita i resistència a les violències. Per què hem de patir batudes i multes?"

Desmuntar l’imaginari col·lectiu i denunciar com la imatge de puta ha servit d’eina de control social als poders és un dels objectius de la Violet. Encara que no ho sembli, el concepte que es tenia de les prostitutes "no era el mateix durant la Inquisició que amb les mesures higienistes. Igual que tampoc ho és ara amb l'abolicionisme. Però mai han estat les putes les que han pogut controlar el relat sobre elles mateixes". No nega que sigui una realitat “dura”, però “ho és per altres motius diferents dels que s’imagina la gent”. “El primer dia que vaig arribar al carrer estava aterrida, perquè jo també tenia aquest imaginari dins del cap”.

A la Puti-rutatambé s'hi entremescla la història de les persones LGTBI, especialment la de les trans. No només perquè la Violet parli des de la seva experiència com a dona trans dins la prostitució, sinó també perquè la marginalitat ha abocat aquest col·lectiu durant anys a fer el carrer. El 2022 un 80% de les persones trans a Catalunya estaven a l'atur, segons dades del tercer sector. “La societat et posa tot un seguit de senyals que et porten allà: de petita les úniques persones trans que veus o estan a dalt d’un escenari o fent de prostitutes, i d’adulta no aconsegueixes feina malgrat que tinguis formació”. En el seu cas, va decidir venir a Barcelona per dedicar-se a la prostitució, cansada de no trobar feina i que el bar que havia muntat a València s'enfonsés amb la crisi del 2008. “Crec que això canviarà amb les noves generacions d'ara. Afortunadament, hi ha més acceptació i tenen el suport de les famílies, que no les fan fora de casa”.

Durant anys la prostitució s'ha retolat amb llums de neó com un dels pocs espais que poden ocupar les trans dins la societat. En canvi, amb les dones cis ha servit d'amenaça com "el forat on acabes si surts del camí del patriarcat". "Es viu molt diferent. Les dones cis que fan de prostitutes ho viuen des de la culpa, veus com van menys maquillades i més tapades; intentant que se'ls noti menys. En canvi, si ets trans la societat t'ensenya que aquest és l'únic lloc que et queda i, per tant, el defenses amb dents i ungles: et poses un vestit de lluentons que brilla fins a Madrid, el millor maquillatge i, si cal, crides el client a crits".