Anna Marchessi: “Tinc potestat per dir «esguerrada» perquè ho soc”

BarcelonaL’Anna Marchessi fa temps que viu part de la seva vida a l’AVE, anant i tornant de Madrid, motiu pel qual la nostra trobada té lloc a l'estació de Sants. Nascuda a Sitges, es va traslladar a la capital espanyola perseguint l'objectiu de ser guionista (i posteriorment actriu), una aspiració per a la qual la paràlisi cerebral que pateix –produïda per una falta d’oxigen durant el part– mai l’ha frenat. “De petita ja escrivia obres de teatre que els meus amics i jo assajàvem a l’hora del pati. Escriure és una cosa que sempre ha estat allà”, recorda Marchessi, que va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma i que ha sigut guionista de sèries com Amar es para siempre i Luimelia. 

“Vaig ser una adolescent rebel a la japonesa: vaig descobrir el concepte de discriminació positiva i que hi havia una quota del 3% per a estudiants amb discapacitat per entrar a qualsevol tipus de carrera, independentment de la nota de tall. I vaig dir: «Quina merda és aquesta? Jo no vull que ningú em regali res». Vaig treure matrícula d’honor a Batxillerat”, explica Marchessi, que va fer part de la seva educació obligatòria a casa a causa de problemes derivats de diverses operacions. “Va ser una adolescència anòmala i amargada: hauria d’haver estat fumant porros i follant i, en canvi, estava a casa”, diu entre rialles.  

Marchessi, gran aficionada al surf, assegura que moltes vegades les limitacions les posa la societat més que no pas l’entorn més proper. “El primer dia de facultat em van dir: «Tens dos motius per a la gratuïtat del curs, la matrícula d’honor o la discapacitat, quina opció vols?»”, recorda la guionista, a qui encara li sembla inversemblant que algú li fes aquella pregunta. 

Poc després d’acabar la carrera, Marchessi es va sotmetre a una cirurgia complexa –van ser més set hores i mitja d'operacions– que la va obligar a centrar-se dos anys en la seva rehabilitació, un temps que va aprofitar per estudiar Dret. L’objectiu de dedicar-se al món audiovisual, però, no el va abandonar i l’oportunitat d’entrar en el sector va arribar gràcies a la Fundació Atresmedia i els seus cursos per a persones amb discapacitat. “Feien un anunci de televisió superèpic en què deien «Tu també pots ser guionista». Tots els cursos de guió que havia mirat eren caríssims i vaig dir «aquest és per a esguerrats però és barat!»”, exclama Marchessi. “Quan dic «esguerrada» la gent em mira estrany, però jo tinc potestat per dir-ho perquè ho soc”, m’aclareix. 

Arran del curs, Marchessi va buscar llocs on fer pràctiques i va contactar amb la productora Diagonal TV, responsable d’èxits com La catedral del mar. Un directiu la recordava perquè Marchessi hi havia contactat per a un treball de la universitat i li van oferir una plaça de becària a Amar es para siempre, la sèrie diària d’Antena 3, que es feia a Madrid. Dues setmanes després de rebre l’oferta, es va traslladar a Madrid –"vaig anar a viure a un pis que només havia vist en fotos"– i va formar part de l'equip de la telenovel·la durant quatre anys.

Va ser en aquella etapa quan se li va despertar el cuquet de la interpretació i es va començar a formar. L’esforç ha tingut els seus fruits: va ser la protagonista de la campanya Campeonas de l’ONCE i pròximament estrenarà a Movistar+ Fácil, l’adaptació televisiva de Lectura fácil de Cristina Morales (també estarà al muntatge teatral sobre el mateix llibre que dirigeix Alberto San Juan). “Personalment, opino que s’ha de donar prioritat a actors i actrius amb discapacitat perquè avui en dia només poden aspirar a papers de personatges amb discapacitat en què les seves trames pivoten sobre aquesta circumstància”, reflexiona Marchessi, que remarca que això no implica deixar de buscar el millor actor possible per al paper.  “Hem d’intentar que les ficcions siguin més reals: ara mateix hi ha un abisme entre la pantalla i el carrer”.