“El meu poliamor són els llibres”

L’escriptor Roy Galán va conèixer la seva última parella a Instagram. Ara són amics i es va endur molts aprenentatges de la relació, que recorda amb afecte. Tot plegat va començar així: “Un dia vaig rebre un missatge seu. Em deia que havia somiat amb mi i m’explicava el somni, que era molt bonic. Com que jo m’enamoro de les històries, explicar-me’n una és una de les millors maneres d’entrar-me. Per a mi enamorar-se és estar dins d’una història compartida”, assenyala Galán. Van seguir parlant, el noi des de Madrid i ell des de Tenerife. “De seguida va explicar-me que estava casat amb un home i que tenien una relació poliamorosa. Al principi em vaig espantar, quan era més jove m’havia volgut fer el modern i havia provat les relacions obertes, deia que no era gelós però després plorava pels racons”, recorda l’escriptor.

Tot i les pors, va decidir donar-li una oportunitat. “Va ser molt bonic. Jo sempre havia viscut l’amor amb desesperació, i em deia a mi mateix coses com ara «Segur que no soc suficient, segur que hi ha algú més guapo i llest», etc. Després que ell vingués a veure’m a Tenerife, el seu marit em va escriure i em va dir: «Gràcies per tot el que li fas sentir». Vaig aprendre moltíssim d’aquella relació, sobretot observant-los a ells i l’honestedat i intimitat que compartien. Era un privilegi veure que bé ques’estimaven”, diu Galán.

Aquella relació, explica, li va fer desconstruir moltes creences que li havien portat molt patiment. “Desmuntar els relats obligatoris és fonamental. Especialment aquesta idea que només podem estimar o desitjar una persona. És una venuda de moto que provoca molt patiment. A les dones, per exemple, se’ls diu que han de ser les triades, i un cop triades han de deixar de ser subjectes desitjants. Com ha de funcionar, això? Només cal veure la Isla de las tentaciones. No funciona, i crec que ens faria bé relaxar-nos en la idea que hem de ser obligatòriament l’única persona d’algú. També et pots sentir molt estimat i molt cuidat sense ser l’única persona d’algú”. 

Galán s’hi va sentir, i per això si algun dia coneix algú nou voldrà saber sempre quin model de relació li escau. “Vull que la meva parella tingui desitjos i aficions fora de la relació, i que el que construïm sigui nostre, però que no sigui l’única cosa que construïm, perquè em semblaria pobre vitalment, per a ell i per a mi”. Per a l’escriptor, estimar no va de limitar. “Per a mi l’amor és donar un lloc a l’altre on poder ser”. En aquest sentit, defensa que hauríem d’aprendre molt de la llibertat amb què s’estimen les amistats. Ara que porta bastant temps solter, i ben feliç, Galán conclou: “Ara el meu poliamor són els llibres”.