El poble
S'ha parlat molt del poble encara que ningú sàpiga ben bé definir què és. Tothom en forma part? Per exemple, els tenistes són poble? Heròdot ja va parlar del poble, encara que no va dir res dels tenistes. I tot i ser quasi tan important com un tenista, un rei forma part d'un poble? Tan sols sabem que tant hi ha reis sense poble com pobles sense rei. Encara que no hi hagi poble sense tenis. Però on viuen els reis sense poble? Al segle passat anaven molt per Marbella. Aquests, amb tot, formen part dels que s'anomenen reis sense poble itinerants. Ja que, per altra banda, també tenim els reis sense poble sedentaris, és a dir, els qui regnen sempre al seu país encara que no hi hagi ningú. Hi ha llocs al món on en comptes de súbdits hi ha sorra, i també dunes, com els Emirats Àrabs Units. Malgrat el que podria semblar, aquest tipus de països, de clima desèrtic, són molt aptes per a tota mena d'empelts, de manera que podem empeltar-hi reis d'altres branques. La borbònica, sense anar més lluny, és una branca que s'adapta a tot el que calgui.
Mirats des de dins, als pobles, però, no els fa falta cap rei. Perquè un poble no és una comunitat, contra tot el que els sociòlegs i els polítics creuen. Un poble és un individu, cada persona en concret. Així, el conjunt de persones no fan un poble sinó un poti-poti com quan sortia el Mic a la tele. S'és més poble quan es fa cua a la xurreria que quan es crida una consigna en multitud. Això val pel futbol i per moltes altres aglomeracions semblants, però no serveix per al tenis, cosa que fa palès que el tenis tampoc és tan poble com al principi creiem. Les cues són les manifestacions naturals del poble per damunt de qualsevol altre tipus d'ocupació del carrer. Tant del poble és una cua de racionament, com una cua a les portes d'un concert (fins i tot de K-pop), com una cua per anar a votar. Al poble i a les sargantanes el succeeix el mateix. Els tallen una cua i de seguida els en creix una de nova. Podrem veure cues sense sargantana, però mai veurem cues sense poble. Ni tan sols als aeroports. Però la gent que fa cua a l'aeroport, és poble?
Mai de la vida! El turisme és l'antiunivers del poble. Una persona que fa turisme deixa de ser poble per convertir-se en turista. Si un turista fa cua en una xurreria amb la intenció de passar desapercebut, immediatament serà detectat per la resta de la cua. I sobretot pel xurrer. Els xurrers són els veritables reis del poble. Mai no hi ha hagut als carrers res de més semblant a una nau espacial que la caseta dels xurros. Una xurreria és el Palau de la Zarzuela arribada de l'espai exterior. El bon xurrer sap tant fer pobles com xurros, com xurros de pobles. És una professió que s'estima molt, i per això a Catalunya cada cop en tenim més. Es tracta d'una activitat amb molt de futur, ja qua cada cop veurem més cues per tot arreu. El que fem a les cues és esperar, constatació que ens val per afirmar que el poble és el que espera. I què espera? Res. Ja que el que no és esperar és anar-se'n. Esperar és la forma humana de quedar-se. I això és el que volen els pobles. I els reis.
