“A fer paumes, acabareu!”

Mas de BarberansVaig descobrir fa pocs anys el poble de Mas de Barberans més aviat per casualitat. Vull dir que no hi vaig anar per res en concret ni per veure ningú. Vaig decidir anar al sud del país, tan oblidat, tan menystingut. M’havien parlat de la “zona marítima” dels Ports i em va atrapar. Recordo que vaig dormir en un apartament fosc (i bé de preu). Però durant el dia la llum del sol era refulgent. Mas de Barberans es troba als peus del massís dels Ports. És un excel·lent punt de partida per fer caminades. Hi ha barrancs i bones vistes.

Una de les espècies vegetals del massís dels Ports és el margalló. És l’única palmera autòctona d’Europa. N’hi ha al nord d’Àfrica, a Itàlia i al litoral mediterrani de la Península (fins al Garraf). De les fulles d’aquestes paumeres aquí en diuen paumes.

De margalló, als Ports se’n troba fins i tot en llocs humits. “Les guineus se’n mengen els dàtils, i n’escampen els pinyols”, m’explica en Joan Maria Romaní, barceloní que fa uns anys va decidir instal·lar-se en aquest vilatge de les Terres de l’Ebre. “¿Es poden menjar, els dàtils de margalló?”, pregunto a en Joan Maria. “No són gaire bons. Però just després de la Guerra Civil, quan hi havia una gran escassetat d’aliments, sí que se’n menjaven”, em respon.

Les palmes del margalló s’han emprat per fer una gran varietat d’estris. Un singular museu situat al nucli de Mas de Barberans exposa una col·lecció d’objectes fets amb palma i explica amb precisió aquest ofici tradicional. A més, organitza força activitats, com ara una fira de fibres vegetals anual, que té lloc justament aquest cap de setmana que ve.

Conversem de tot això amb en Joan Maria i la Pepa Subirats, responsable del Museu de la Pauma, a la magnífica terrassa d’aquest equipament, des d’on veiem un bonic paisatge -el pla de la Galera- amb colors com el verd -el proporciona una estesa d’oliveres- i el negre -dels garrofers-. “El ruc o el matxo del pagès descansava sota l’ombra dels garrofers, i s’atipava de garrofes”. ¿I el pagès en prenia, del que se’n diu la “xocolata dels pobres”?, pregunto a en Joan Maria. “Amb molta mesura, que provoca un fort restrenyiment!”

Tots tres fem un recorregut per les sales del museu, que també és punt d’informació turística del Parc Natural dels Ports. Hi veig estris molt diversos fets de palma: cabassos de diferents mides, fundes d’eines de tall del camp (com ara el podall), balances, un bres (bressol), un oró (contenidor per a figues seques), una pala matamosques... i la peça més característica, la sària (alforja per a matxos, mules, burros...).

Al museu també hi ha nombroses fotografies sobre com es treballava la palma temps enrere. Les protagonistes, les dones. “¿Era cosa només de dones, el treball de la palma?”, pregunto a la Pepa. “Sí, però anar a fer les paumes (arrencar-les) ho feien els homes”, em respon. “Les paumes es collien durant els mesos de juliol i agost, que és quan és més fàcil arrencar-les, perquè tenen més saba i el procés de blanqueig és més ràpid, ja que el sol és més potent”, explica la Pepa. “Un cop arrencades, s’assecaven i blanquejaven durant 20 o 30 dies, segons el sol que fes; s’anaven tombant perquè s’assequessin bé tant d’una banda com de l’altra”, detalla. “A les tempestes d’estiu, calia córrer per amagar-les! (la pauma no es pot mullar perquè es fa malbé). Un cop seques, s’embrinaven (és a dir, se’n separaven els diferent folíols)”, explica la Pepa.

Acabem la visita a la reserva, plena a vessar d’elements fets amb palma i altres fibres vegetals (jonc, bova, brots d’olivera, vímet...), alguns de caire tradicional, d’altres en la línia de l’art contemporani. Hi ha excel·lents objectes que han estat realitzats per al certamen internacional de fibres vegetals que organitza el museu.

“Quan es va inaugurar el museu, l’any 2010, vam fer una jornada de portes obertes. A la majoria de la gent de Mas de Barberans el que més els va sorprendre va ser aquesta sala de reserva, amb control de temperatura i humitat. “Les peces de pauma han de tenir el mateix tractament de conservació que qualsevol peça del món de l’art”, els dèiem. Cal tenir en compte que la gent gran del poble havia crescut amb la frase “A fer paumes, acabareu!” per indicar que no tenien futur. Veient tot el que es pot fer amb les palmes, combinant tradició i innovació, penso que té molt de futur.