“Sense passió la ciència seria avorrida i no arribaríem a les fronteres del coneixement”

La matemàtica Eva Miranda i el Jordi es van conèixer a través d’un grup d’amics i el que van sentir aleshores, recorda, va ser "fulminant". "Va ser amor a primera vista, no ho vam decidir, no ho vam pensar, va aparèixer i ja està", declara. 

Durant molts anys, la seva història d’amor va transcórrer lligada als trens i als avions. La feina els mantenia lluny l’un de l’altre però no els impedia veure’s tan sovint com podien. "Com a curiositat, el Jordi va agafar l’últim avió de Spanair abans que tanqués la companyia per venir a veure’m a Barcelona. Jo l'endemà havia de volar a Copenhaguen i ja no vaig poder", rememora Miranda. Dotze anys després de conèixer-se, se’n van anar a viure junts. 

Com a matemàtica que s’ha mogut sempre en un món majoritàriament masculí, Miranda està acostumada que alguns col·legues li tirin la canya. "Jo els científics ni me’ls miro. El Jordi no és científic; és d’un altre món. Seria compatible l’amor entre dos científics? Ni ho confirmo ni ho desmenteixo", assenyala divertida. Tot i que el Jordi no és científic, sí que li agrada molt mirar el cel, i aquesta és una passió que comparteixen. 

La ciència, diu Miranda, igual que l’amor, té molt a veure amb la passió. "Els científics treballem amb coses quantificables però també amb idees filosòfiques. Als científics se’ns percep com a gent molt allunyada de la realitat dels sentiments i la vida, però la ciència té una part molt personal i humanista. La passió és el que ens uneix als científics. Sense passió la ciència seria avorrida i repetitiva i no arribaríem a les fronteres del coneixement", argumenta la matemàtica. 

Una de les idees que Miranda està investigant, de fet, té molt a veure amb l’amor. "Últimament he treballat molt amb la idea de la indecibilitat i en la teoria del caos. "La teoria del caos ens parla de la incapacitat de comprendre de manera científica on estarem d’aquí a un temps, i no ho podem saber per la impossibilitat de fer mesures precises. El caos està a les nostres vides, igual que la indecibilitat, que fa referència a no saber si una cosa es pot decidir o no. En certa manera l’amor és indecidible, no sabem fins on ens portarà", diu la matemàtica. I conclou "Amb la ciència passa el mateix, no sabem on ens portarà, però el punt que tenim en comú els científics i els que estimen és la passió, aquest sentiment irracional que ens dona impuls per fer les coses i que ens fa passar nits i nits treballant en una idea. La passió, igual que en l’amor, és el que ens mou".