Conversa amb…

Ignasi Puig Rodas: “La ruptura és el millor que els pot passar a moltes parelles”

Psicòleg

Som a l'últim cap de setmana d’agost. El mes s’acaba i milers de persones estan tornant cap a casa, o ho acaben de fer, o ho faran d’aquí uns dies. La majoria tornen amb històries de com s’ho han passat de bé a les vacances, dels llocs que han visitat, les muntanyes exòtiques, les platges d'aigües netes, les ciutats tan diferents de les nostres, els llocs on es menja tan i tan bé. Una vida publicitada en Instagram. Alguns explicaran inconvenients –¿les cues a les autopistes?, ¿les maletes perdudes?– per afegir-hi unes gotes de drama. Però pocs explicaran els moments de tedi, els silencis incòmodes o les baralles amb les seves parelles.

Aquest dilluns, o el següent, milers de persones tornaran a la feina, al gimnàs, a comprar als llocs de sempre i agafar el metro com d'habitud. Però n’hi ha que faran una cosa que no han fet mai: anar, amb la seva parella, a la consulta d’un terapeuta. El motiu? La voluntat de salvar una relació que, durant les vacances, ha donat mostres de tenir problemes.

Cargando
No hay anuncios

“No és cap tòpic dir que al setembre és quan més gent ve a la consulta. És el moment de l’any que més gent demana de començar una teràpia”, explica Ignasi Puig. Psicòleg i sexòleg, és especialista en teràpia de parella i sap molt bé no només que al setembre té feina extra, sinó també per què: per les vacances, aquest moment que, suposadament, és tan perfecte.

“Les vacances són sens dubte el factor desencadenant de les crisis de moltes parelles. No és que a l’estiu surtin els problemes; ja hi eren, però tot allò que hem anat suportant durant l’any ara esclata. Arribem a l’estiu amb la motxilla carregada de coses que no ens han agradat, coses que són dins d’una olla que els compromisos del dia a dia obliguen a mantenir tapada. I ara la tapa salta pels aires”.

Cargando
No hay anuncios

Suportar tensions, distàncies o fins i tot baralles amb la parella no hauria de formar part del prospecte de les vacances ideals. Però passa. ¿Vol dir això que la parella no té futur?, que si no som capaços de passar-nos-ho bé junts millor que ho deixem córrer? “No”, diu l’Ignasi, “perquè és cert que tota crisi és una oportunitat”. Una oportunitat per fer què? Doncs, en aquest cas, per posar en pràctica una cosa que, diu, és crucial per a la supervivència d’una relació: la capacitat de comunicar-se.

“El principal motiu pel qual les vacances són complicades és perquè no tenim l’hàbit de comunicar-nos, no se’ns ensenya a explicar les coses importants, a encarar els conflictes. Als catalans se’ns ensenya a callar, per agradar, per no fer mal. I això fa que arribem a una relació sense experiència de parlar de les coses. Cada persona té una sèrie de normes diferents, en funció del que ha vist a casa seva. Però que a casa, quan eres petit, les coses es fessin d’una manera concreta no vol dir que aquesta sigui l’única possible. Si arribem amb normes diferents i no ens expressem perquè assumim que l’altre ha de fer allò que jo espero d’ell o d’ella, surten els problemes”.

Cargando
No hay anuncios

Òbviament, no tothom que comenci teràpia aquest setembre se’n sortirà. “La salut mental continua sent un tabú i molts venen a la consulta com a últim recurs, quan ja no hi ha gaire a fer. El que t’has de preguntar, abans de començar teràpia, és si encara tens ganes de canviar o ja n'estàs fart. Canviar és possible, comporta un esforç, però és possible. El que has de decidir és si aquest esforç val la pena”. 

Molts decidiran que ho deixen córrer, però no tothom s’ho pot permetre. “Ens hem convertit en consumidors de relacions. La idea que sempre hi haurà una opció millor és inherent a la societat de consum i hi ha gent que això ho aplica ara a les relacions. Però no és tan fàcil passar a l’acció: continua havent-hi pressió social per no divorciar-se, els pobres ho tenen més difícil que els rics, les dones més difícil que els homes”. 

Cargando
No hay anuncios

Arriba el setembre, i amb ell les parelles que arribaran a la seva consulta amb una relació feta miques. Algunes se’n sortiran, perquè volen o perquè no tenen més remei. D’altres no. La fi del món? No. “La ruptura és el millor que els pot passar a moltes parelles”.