En la mateixa òrbita del motivat més abjecte –aquell company repulsiu que a l’escola es dedica a aprendre i portar-se bé–, els catalans que encara no han arribat a l’edat penal i electoral han inventat una altra expressió per desairar i ofendre, amb un enginy notable. A algú que presumeix d’haver comès una bona acció, tenir una habilitat o virtut, seguir un comportament correcte o bé modèlic, se li pregunta amb sarcasme mal dissimulat: “Vols un gomet?”. Que és una manera expeditiva i agra de dir-li “Nen, no ets més tonto perquè no t’hi entrenes”.
Aquest gomet ens arriba de la nit dels temps: els anys seixanta i setanta del segle XX. A tota escola catalana seguidora dels postulats de la pedagogia activa de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, els gomets van tenir una funció educativa fonamental. Però abans de res, val més que descrivim bé el gomet, perquè cap despistat no el pogués confondre amb un preservatiu. Obrim el DIEC i hi llegim: “Gomet: m. Individu adult del martinet menut”. Així resultaria que "Vols un gomet?" seria un oferiment molt amable entre ornitòlegs especialment cordials i generosos. Però tot apunta que aquesta explicació no és encertada. La veritat és que desconec el grau de simpatia i entesa entre els ornitòlegs. Potser es tiren els martinets pel cap.
Tot seguit, obrim el Gran Diccionari de la Llengua Catalana i hi llegim un altre sentit: “Gomet: m. Etiqueta adhesiva de colors i formes diverses utilitzada en pedagogia preescolar en molts exercicis (seriació, lateralitat, etc.)”. Aquests són els gomets que buscava, els que van contribuir a millorar la nostra seriació i lateralitat (i és gràcies a ells que conduïm per la dreta i saludem a la romana amb el braç dret). Quan el nen, a l’escola, tenia (o té, el mètode encara deu continuar vigent) un comportament adequat, la mestra el premiava amb un gomet que adheria al costat del seu nom, en una llista pública: un gomet acolorit i llampant, rodó, estrellat o quadrat. Per contra, un gomet negre indicava que el nen havia tingut un mal comportament i probablement havia dit dona de vida alegre a la mestra.
“Vols un gomet?” es pregunta a algú que vols ofendre i menystenir, en el sentit de “Vols convertir-te en un merda-seca i que la mestra et premiï amb un gomet per la teva acció ridícula i estúpida?”. Dit a un individu de vuit, deu, dotze, setze anys és humiliant perquè el poses a l’alçada d’un pàrvul. Dit a un advocat especialitzat en dret fiscal encara és més humiliant.
