Aquesta notícia entristirà tota la població catalana: tieta no és una paraula acceptada per l’IEC com a normativa. No hi ha pogut res La tieta de Serrat, escrita el 1967. La cançó acaba dient “I oblidarem la tieta”. Doncs ben oblidada està a les tenebres exteriors del DIEC, on els oceans i les paraules cauen a l’abisme. L’argument dels membres de l’IEC es basa en el fet que tieta és un diminutiu de tia i el diccionari no admet diminutius, com aquells salons recreatius que no admeten menors (i és la primera i última vegada que algú compararà l’IEC amb un saló recreatiu). Els acadèmics no tenen en compte que tieta no és només un diminutiu, sinó que també designa algú amb un comportament molt convencional: antiquat, prudent, esporuguit, benpensant. Com cunyat, que ha transcendit els lligams de parentiu –tot sovint, l’error principal en la vida de la teva germana– i ara s’anomena cunyat qualsevol mindundi amb opinions simples i barroeres, que no es talla gens a l’hora de proclamar-les a tort i a dret (i que ha generat una línia de pensament feble però molt eixordador a Occident: el cunyadisme).
Tieta ha donat tietejar, que consisteix en "mantenir actituds molt convencionals, no tenir gota d’originalitat, defensar idees mediocres i sense cap novetat". El seu origen rau en un concepte tradicional de la tia soltera. També una obra –un programa de tele o ràdio, una pel·lícula– pot tietejar. Des que tinc memòria, a TV3 és i ha sigut una paraula molt recurrent: “El programa tieteja”, s’ha dit de gairebé tots els programes de la cadena haguts i per haver, tret de Crims, en què les tietes moren assassinades –existeix la teoria que l’autor de tots els crims és, en realitat, Carles Porta.
En el camp de l’audiovisual i el teatre hi ha una variant: pastorejar. Una sèrie, una comèdia, es diu que pastoreja quan la manera d’actuar, els decorats, el to, evoca d’alguna manera Els Pastorets, aquell gènere teatral nadalenc. No entrarem a considerar què és exactament pastorejar perquè no voldria rebre una demanda judicial de la Unió de Pagesos.
Tietejar és una paraula catalana sense cap equivalent en altres llengües. No tinc notícia que les tietes bretones, gallegues o friüleses hagin aportat un verb als seus idiomes. Seria doncs un tret diferencial de Catalunya, com el pa de pessic i el procés independentista. Només conec una sèrie de televisió que va tietejar a consciència, sense manies, i se’n va sortir admirablement: Teresines S.A.
