Una paraula 'inventada' al dia: Pizzendres
Designa el costum de menjar pizza els divendres, per sopar, sobretot en famílies amb canalla
Inexplicablement, portem una vida rutinària i no tenim paraules per designar les nostres rutines. Com la masovera de la cançó, cada dia de la setmana executem els mateixos actes mecànics i previsibles, que es repeteixen tota la vida sense gairebé cap variació, excepte en temps de vacances, en què ens angoixem davant de tanta llibertat, mosquits i pudor de peus. Els més desesperats acudeixen a un festival de música d’estiu. Tant els és Bach com Julio Iglesias. La rutina ens devora sense adonar-nos-en. Ni tan sols tenim una paraula per designar el tradicional coit setmanal dels dissabtes a la nit, conjugal i casolà. Si fóssim una mica agraïts amb el calendari, molts nens catalans s’haurien de dir Dissabte: Dissabte Muñoz, Dissabte Canals, Dissabte Ramoneda. I les nenes, Sabatina.
Contra tot pronòstic, en català ha aparegut una paraula que anomena una rutina cada dia més estesa: pizzendres, que és un creuament de pizza amb divendres. Pizzendres designa el costum de menjar pizza els divendres, per sopar, sobretot en famílies amb canalla, tot i que també solters, vidus i sectes satàniques. El pizzendres s’acostuma a arrodonir amb una pel·lícula que pares i fills miren junts mentre engoleixen talls de pizza i s’ennueguen, ajaguts o abatuts pels sofàs. La pel·lícula no és gairebé mai cap títol d’Ingmar Bergman. Molt probablement hi surt Bruce Willis trencant un vidre.
Després de dur a terme una enquesta ràpida entre 52.000 enquestats, concloc que un alt percentatge de catalans no coneix la paraula pizzendres i en canvi és freqüent que segueixin aquest costum o ritus. A la Catalunya contemporània ha anat desapareixent el costum ancestral de sopar mongeta tendra amb patata i aquell peix fregit autocaníbal, que es menja a ell mateix per la cua. De fet, només se sap d’una senyora de Torrelavit que segueixi aquesta dieta admirable. Les noves generacions de catalans es decanten pel pizzendres. La varietat més comuna és la pizza de pernil dolç i formatge. La més discutida, la pizza tropical, que porta pinya i rat-penat a la brasa.
El pizzendres és imprescindible si vols que els teus fills diguin unes paraules càlides en el teu enterrament: “Sempre recordarem aquells pizzendres i com posaves els peus damunt la tauleta de les revistes”. Dit amb la veu trencada és molt emotiu.
La pizza es pot encomanar o bé preparar a casa. En aquest cas, és convenient tenir unes aptituds mínimes en l’art culinari. Si bades i se’t socarrima, llavors s’anomena Pizzendres Negre.