Una paraula 'inventada' al dia: Macot, macota
Els últims anys del segle XVIII, els catalans vam tenir notícia dels majos i les majas de Madrid. Eren individus populars que destacaven per la seva bona planta i ganes de gresca. Quan menys t’ho esperaves et ballaven un fandango a traïció. Acostumaven a portar guitarrons i castanyoles. Elles anaven amb vestits estampats i rets per recollir els cabells. Ells portaven unes calces molt ajustades que ningú no sabia on mirar. Així és com els majos van tenir un gran èxit i els joves de tot Espanya els intentaven imitar. “A Madrid sí que se la passen bé –es deien els catalans amb admiració i un punt d’enveja–, perquè són molt oberts i abans d’afusellar-te per lliberal et posen una tapa amb la cervesa”.
Els catalans s’ho van adaptar en maco i maca, donat que no sabien pronunciar la jota castellana. Maco tenia, i té, el sentit de bell, bonic, airós. A Els fadrins de Sant Boi, aquell temacle del segle XIX que es va ballar a totes les fontades, el més petit de tots és el maco de la Laia, el que la pretén. Fer el maco també és presumir. M’ho deia la meva mare quan sortia a la nit, les primeres vegades: “No et facis el maco i no et barallis amb els marines de la Sexta Flota”. Per a ella la nit de Barcelona estava poblada de marines des del 1951. S’hi havien quedat a viure.
Fins que es va produir una mutació sorprenent. De sobte, majo i maja en castellà va començar a tenir un altre sentit: agradable, simpàtic, eficient, generós, i tot un seguit de virtuts morals inventades per consolar els lletjos. Ara, quan et diuen en castellà “Ya verás, es una chica muy maja” no n’has d’esperar Miss Guineueta 2019. Ràpidament molts catalans van adoptar aquesta mutació amb decisió i alegria. Però com que maca havia arrasat en el sentit de guapa, tal com l’entendria Tony Soprano –un referent, sempre–, els catalans van començar a dir maja en aquest segon sentit. “Ara he començat a treballar amb una arquitecta molt maja”. Actualment els catalans ho pronuncien amb una jota castellana impecable, que és ideal per fer gàrgares.
Conscients que aquest maja no acaba d’anar bé en la nostra llengua, alguns catalans ho substitueixen per macot o macota. “T’hi entendràs bé, la Pepa és macota”. Així és com ens informa que la tal Pepa mai no ens farà xantatge amb unes fotos comprometedores amb bens i cabres. D’aquesta manera s’ha reciclat l’antic macot en aquest nou sentit amable i moral. Els catalans no cal que diguem majo o maja com si ens trobéssim a Arco o a Carabanchel.