No fa gaires anys van aparèixer gairebé alhora dues paraules que expliquen molt bé els temps actuals. Totes dues són insultants i ofensives, cosa que és de celebrar. Una llengua que no serveix per ofendre no val per a res. No podem estar tot el dia inaugurant un congrés de dentistes.
Conspiranoic és un híbrid enginyós de conspiració i paranoic. Designa algú que en tot hi veu complots, plans secrets i ordits maquiavèl·lics que amenacen la humanitat, Europa, el catolicisme o l’Associació de Puntaires d’Arenys de Mar. O l’amenacen a ell, que ha descobert una trama albanesa per espiar-lo a través del microones. Conspiranoic devia néixer a partir de conspiranoia, una altra paraula recent: la paranoia d’una conspiració, una por infundada. Creuar dues paraules mitjançant una que trepitja l’altra és un mecanisme de creació de llengua esplèndid, perquè sobta, expressa i entreté. No és gaire freqüent. Faig memòria de casos semblants i se m’acut Palmarena, però potser no és gaire oportú. Per res del món voldria moure piscines (una manera antiga que adoro, venero i idolatro per dir remoure disputes, discussions, baralles).
L’altre cas és cosí germà del conspiranoic: el terraplanista. Així es designa algú que creu obstinadament en idees i teories que la ciència desmenteix de ple. Va sorgir a partir dels convençuts que la Terra és plana i no esfèrica, però gairebé cap individu considerat terraplanista ho creu. Els terraplanistes originals, els autèntics, s’apleguen a la Flat Earth Society, fundada el 1956 per l’anglès Samuel Shenton, un autèntic Elton John de la geodèsia. Però actualment terraplanista designa sobretot algú que creu en idees i teories molt simples, pintoresques, acientífiques i alògiques. Durant dècades vam estar repetint "aquest està grillat com els que creuen que la terra és plana" i tot d’una algú es va empescar terraplanista per fer més via. Les dreceres són indispensables, tant per a la llengua com per a la cacera de la guineu.
Conspiranoic i terraplanista són dues paraules molt pràctiques que ens ajuden a rebutjar el que considerem irreal i absurd, indigne de la nostra atenció i el nostre temps. Probablement les dues paraules procedeixen de l’anglès, arribades a través del castellà. Negar-los el pa i la sal per la seva procedència forana no és gaire raonable. Per la mateixa raó, hauríem de deixar de menjar púding de panses i concentrar-nos en el pa de pessic. El meu amor per Vic no arriba a tant.
