Parapent o ala delta? Tot el que necessites saber abans de començar a volar

BarcelonaL'estiu posa en safata com cap altra estació la possibilitat de viure altres vides i veure el món des de noves òptiques a través de viatges al voltant del globus, però també de la mà d'activitats d'allò més inusuals en la rutina del comú dels mortals, com els vols que imiten la trajectòria dels ocells. És el cas del lleure més arriscat representat pels esports d'aventura basats en el vol sense motor, que tenen gran implantació a casa nostra i, sortosament, una oferta sòlida i plena d'opcions per gaudir individualment o en bona companyia. Un dels indrets més interessants en aquest sentit a casa nostra és l'entorn del massís del Montsec, i en concret la població d'Àger, situat sota els freds vents del Pirineu, que, a més del Congost de Mont-rebei, té una atractiva oferta per volar, però no és l'únic hotspot dels vols sense motor.

Descens des dels cims

Una de les activitats més emblemàtiques és el parapent, un esport d'allò més antic (ja que data de finals del segle XX) creat pels muntanyistes que volien descendir tot volant dels cims que prèviament havien escalat. A diferència del paracaigudisme, el parapent permet volar durant hores aprofitant els corrents de l'aire en un descens controlat i lentament assaborit, mentre que el primer consisteix a saltar, normalment des d'una avioneta, per descendir a relativa velocitat en caiguda lliure suavitzada per un paracaigudes desplegat a l'últim moment. El parapent és una aeronau lleugera feta a base de cordes i tela. El seu vol, sense motor, s'inicia en un pendent i és possible aprofitant els corrents tèrmics i dinàmics. Aquesta activitat es pot fer individualment o en parapents biplaces. Els materials de l'aeronau, un cop plegats, solen cabre dins d'una motxilla gran, amb un pes de només 15 quilos. En el terreny pràctic, el control del parapent no és res més que el domini de dues anelles unides a l'ala (el gran tèxtil de sobre), que proporcionen una conducció senzilla i ràpida. Aquesta és, de fet, l'aeronau més fàcil de pilotar. Segons l'escola de vol Albatros, l'objectiu dels pilots de parapent és realment assolir alçades astronòmiques de milers de metres, malgrat el fred que fa en aquestes capes, i aconseguir d'aquesta manera "volar lluny i fer grans recorreguts", una fita plena d'històries. El rècord de Catalunya en distància el té Josep Anton Solís, amb un vol fet el 1996 de 145 kilòmetres fets en l'arc pirenaic, mentre que el rècord del món són 500 kilòmetres. Per passar una bona estona no cal assolir aquestes magnituds, sinó que un vol amb una bonica posta de sol ja paga la pena.

Catalunya, terra d'escoles de vol

A Catalunya, el parapent està àmpliament representat per nombroses escoles de vol arreu del territori, des de Barcelona fins a punts clau en el territori que satisfan extensament tots els paràmetres requerits per l'aerodinàmica, la bellesa del paisatge i el bon clima. Es tracta de zones com les Planes d'Hostoles, el Bages, Organyà i, regnant per sobre de la resta, Àger, aquest amb nombroses escoles. Des d'Àger Parapent, Mario Bea, assegura que aquest esport es considera una experiència única perquè suposa "complir el somni ancestral de l'ésser humà de volar com els ocells". Bea reivindica que aquesta activitat permet un gran avantatge que és "sentir la llibertat", fet que és una desconnexió de la realitat quotidiana. "De sobte, veiem el món des d'una altra perspectiva i, quan els nostres passatgers senten que els peus no els toquen a terra, al·lucinen", diu Bea. De fet, tot i que semblin activitats excepcionals, assegura que a Catalunya hi ha molta afició pels esports d'aventura i que, en part, això és gràcies al fet que no calen molts coneixements previs per practicar-ne. "Com a passatger no en cal cap ni un", defensa Bea. En els seus vols en parapent, hi poden participar "des de nens petits fins a gent gran" durant gairebé tot l'any. Pel que fa a la temporada, té una estacionalitat molt àmplia a Àger, ja que s'estén des del mes de febrer fins a l'octubre, de manera que la bonança meteorològica del setembre (i el temps de vacances per als que encara en tinguin) és una gran ocasió per provar aquest esport. Respecte a la zona, Àger és un territori ideal per a la pràctica del parapent i "una de les millors zones de vol del món" i, en qualsevol cas, segons Bea, "l'ideal és que siguin zones reconegudes per la Federació Aèria Catalana". Aquest indret reuneix les condicions ideals per al vol lliure gràcies a la "impressionant serra del Montsec" que, orientada al sud, té unes característiques òptimes per a la generació de corrents tèrmiques i dinàmiques, ideals per volar.

Fins a 4.000 metres amb ala delta

També a Àger hi ha Zenith Aventura, una empresa especialitzada en ala delta. Una ala delta és una aeronau fabricada també amb tela i tubs que vola sense motor i que s'enlaira a peu, sense rodes, aprofitant el vessant d'una muntanya, o bé a remolc. Els vols, que són individuals, tot i que també existeixen aeronaus per a parelles, estan dotats d'arnesos de seguretat i la persona que els pilota dirigeix el vol tot desplaçant el centre de gravetat amb el seu cos. Aquest esport, com la resta d'activitats d'aventura, requereix cert coratge i també paciència per assolir l'estatus de veritable ocell volador. En condicions meteorològiques favorables, al Pirineu es poden assolir els 3.500 i fins i tot els 4.000 metres d'altitud amb aquesta activitat gràcies al fet que l'ala delta és realment una aeronau molt lleugera. També és molt fàcil de transportar, ja que un cop plegada queda reduïda a un paquet d'entre quatre i sis metres de llarg i uns 30 centímetres de diàmetre, un paquet de costa molt poc de transportar.

Tot i que pot semblar una tasca complicada, es tracta d'una aeronau fàcil de conduir per a la qual hi ha tot de cursos, que, d'altra banda, no són obligatoris per a la pràctica. Certament, el vol amb ala delta no està exempt de certa tècnica per tal de planejar tot aprofitant els corrents d'aire naturals i alhora gaudir de les millors vistes en primera persona. Actualment, és possible iniciar-se en el vol en ala delta a les escoles que hi ha a Catalunya, com l'escola lleidatana Volager, de Bellpuig, per obtenir la llicència de pilot, tot i que, segons l'Agència Catalana de Turisme, no és una titulació obligatòria. Ara bé, des d'aquest ens asseguren que no s'hauria de volar sense una assegurança d'accidents i de responsabilitat civil, a més d'una llicència federativa de dia. Com en el cas del parapent, aquest és un esport que poden practicar les persones de totes les edats, malgrat que la Federació Espanyola d'Esports Aeris fixa en 14 anys l'edat mínima per a la pràctica. Segons l'Agència Catalana de Turisme, el moment més determinant és l'enlairament, ja que és aleshores quan cal córrer tot suportant el pes d'una ala que pesa entre 20 i 25 quilos. Tanmateix, la bona notícia és que el vol en si no és una activitat esgotadora i que es pot mantenir durant hores, perquè es basa en l'aprofitament dels corrents. Ara bé, a l'iniciar-se es recomana no allargar més de vint minuts els primers vols, un breu inici per a una llarga història d'amor amb el vol.