Oriol Vila, actor, director i dramaturg: “Amb la Pesci m’he adonat que m’agrada cuidar”
Hi ha gossos adorables i després hi ha la Pesci, un teckel de tres quilos i mig que va pel carrer com si fos una petita estrella. Els “Ohhhh!” que sent cada dia Oriol Vila mentre la passeja són el senyal perquè la gosseta es tombi i ensenyi la panxa, un truc que té après perquè l’adoració tan sols vagi a més.
Per al dramaturg, però, la Pesci és més aviat el contrari d’una estrella internacional: a ell la gossa l’arrela a la realitat. “Passo molt temps fabulant i inventant històries, creant coses entre el cap i les emocions, així que aquest ésser diminut que ronda per casa meva m’ajuda a estar connectat a la terra i a la vida, i això m’agrada”, diu Vila. De fet, la Pesci va arribar a la seva vida perquè, ara que passava més temps escrivint a casa, va sentir que per fi podia satisfer el desig dels seus fills de tenir gos. “Em van dir que feia tard”, diu rient, però així i tot la Pesci va satisfer una part d’ell que ja existia però estava adormida: “M’he adonat que m’agrada cuidar”.
Perquè els animals, reflexiona Vila, “necessiten que els donis presència”, i els teckels encara més. “Estan molt pendents de tu, a casa tens algú observant-te tota l’estona. De debò que hi ha vegades que no em moc perquè ella no s’aixequi”, explica l’actor, que sempre que pot se l’endú a tot arreu: “Faig una mica com les dives. He desenvolupat una estratègia en què no dic res i em presento amb el meu gos”.
Oriol Vila no dubta que tenir gos et fa ser més bona persona. Per a molts nens, diu, és una primera experiència amb l’amor. Ell ho sap de primera mà. “La meva gossa Xena va morir als meus braços quan tenia 17 anys. Recordo molt la sensació d’entendre com aquell cos es buidava de la seva essència: aquell va ser el meu primer contacte amb l’amor. Crec que fins i tot els meus amics recorden aquella gossa”.
De fet, el dramaturg opina que tots els polítics haurien d’entrar al Parlament acompanyats d’un gos oficial. “Estic convençut que es frenaria tanta malaltia egoica. Estem malalts d’estrès i d’ego, i un gos és com un nadó: et demana atenció plena i et demana que estiguis allà”, diu l’actor, i afegeix que seria fantàstic veure Ortega Smith “acompanyat d’un caniche adorable”.
Perquè un gos et fa ser més bona persona però també et fa estar més connectat a la vida i a l’emoció. O, com diu la famosa cançó a qui la Pesci deu el seu nom: “Gózalo, Pesci. ¡Báilalo, mami! ”