N de NYOCA

En realitat avui volia parlar de ganyips però necessitava una paraula començada per n i anant d’un diccionari a l’altre (ara això ja no fa suar ni esternudar perquè no s’aixeca ni pes ni pols, amb un dit n’hi ha prou) he anat a parar a nyoca. Jo tampoc no l’havia sentit ni llegit mai, però fa patxoca, me la quedo. A més, veig que la proposa un lector com a paraula per recuperar en la iniciativa Re/mot amb què vam xalar fa uns mesos. “Que les postres de músic o la grana de capellà es puguin dir en una sola paraula, i que a més comenci per ny-, és una mostra de la riquesa del català. A més, sona bé”, diu. Sembla que sí, que en alguns indrets serveix per anomenar aquestes postres a base de fruita seca (els diccionaris de sinònims així ho certifiquen), però originalment eren més aviat el “conjunt de fruites seques que menja la gent pobra per celebrar un bateig”. Així ho recull el diccionari d’Emili Vallès del 1927. Fabra, al del 1932, ho suavitza: “Ametlles, avellanes, pinyons, etc., que es donen pel bateig d’una criatura”. En el diccionari del futur, almenys caldrà modificar el temps verbal i dir “es donaven”, perquè ara ja ni gaires batejos hi ha. Resseguir l’evolució dels mots avui és tan fàcil com consultar la BDLex, una base de dades que inclou les definicions de fins a tretze diccionaris antics i moderns. Ah, i ganyips, que és com pel meu rodal anomenem la fruita seca que ens emportem d’excursió per agafar forces a mig camí, només surt en un, el més actual. Mai és tard per salvar un mot “de bon dring, de records entranyables”, com explicava l’enyorat Joan Solà.

Base de dades lexicogràfica BDLex. Institut d’Estudis Catalans (en línia des del 2020)