Mushkaa: "Algú no ha fet bé les coses si jo, amb 19 anys, he de salvar el català"

BarcelonaFins fa poc només li deien Mushkaa els més íntims (com a diminutiu carinyós d’Irmushka) i ara ja li passa a l’inrevés. L’àlies artístic d’Irma Farelo (Vilassar de Mar, 2004) és un dels noms amb més projecció de l’esclatant escena musical catalana: per fi una noia liderant un projecte musical, de música urbana, en català i obertament lesbiana. La seva música té milions de reproduccions a Spotify i YouTube, i això que tot just ha tret un EP, Tas loko mixtape. Aquest és el seu "primer estiu sense estiu" perquè farà més de 20 concerts fins a La Mercè. La febre Mushkaa és tal que ha anunciat un concert a la Sala Apolo el febrer que ve i ha fet sold out en qüestió d’una hora i mitja.

Mushkaa descriu el seu estil musical amb tanta gràcia que només se la pot parafrasejar: fa "reggaeton marranet i música tranquil·leta". "Sí, tinc dues cares. Soc bastant sensible i canto a l’amor, perquè canto al que aprecio, sigui a una exnòvia, a la nostàlgia de la infantesa, al poble", explica. També és molt diferent l'Irma fent una coca-cola i l’actitud de la Mushkaa dalt de l’escenari. "Dono el màxim perquè sé que és el que a la gent li agrada", admet. Però això no vol dir que per fer música urbana hagi d'anar de dura: "He crescut en un ambient privilegiat, he anat a classes de música, tinc un bon ambient familiar i mai m’ha faltat el plat a taula. Em semblaria estúpid fer bandera de ser de barri i passar-ho malament, perquè no ho he viscut, tot i que m’encanta aquesta música i l’escolto cada dia. Si ets un pijo, parla de pijades, no passa res, però que sigui veritat, el que em fa ràbia és la mentida".

És inevitable parlar de la família de la Mushkaa, ara que comença la seva carrera, perquè és filla de l’actor Eduard Farelo i germana de l’Alba Farelo, Bad Gyal, que té 7 anys més que ella. "L'Alba m'ha influït, però a mi i a tothom. Va marcar un abans i un després. Si algú es posa a fer música urbana i et diu que no li agrada la Bad Gyal és que no en sap, de música urbana. Igual que Yung Beef. Són els nostres pares, els que ens han obert les portes". Però és que, a més, el projecte de Mushkaa és un afer familiar: la mare fa de mànager, la seva germana Paula de road manager, la seva bessona Greta li fa els cors –i aviat tindrà un projecte musical propi– i té ganes que hi entri el seu germà Bruno quan vengui marxandatge. Les seves amigues de la infància són les ballarines del directe, i així amb tot l’equip. Van tots de gira en el mateix cotxe amb què es movia la família Farelo Solé quan els fills eren petits i cadascú triava una cançó: sonava Estopa, Manel, Serrat, Pxxr Gvng, reggae, reggaeton, rap...

L’Irma ha tingut ofertes i les ha descartat per liderar un projecte autogestionat. "Mai he volgut firmar amb cap discogràfica, i menys catalana o espanyola, perquè no et poden aportar gaire. No inverteixen diners en tu, però es queden els drets d’autor. Que sonis a la ràdio? Ja ho he aconseguit, has de ser pesat. La gent firma per l’equip de treball? Doncs els ensenyo els meus amics a fer-ho. Qui vol que em vagi millor que ma mare? Gairebé tot el que genero ho inverteixo en la producció. Tinc clar que no vull firmar amb ningú si no és que m’arriba una oferta que em porta a una escala molt gran". Per ara no s’ha fixat les properes fites, però és sincera amb la seva ambició. Ja està pensant en millorar la posada en escena dels concerts amb l'ajuda d'estilistes. A l'Apolo, el seu look de carrer –pantalons amples, samarretes de futbol (el dia de l’entrevista, dels Països Baixos) i gorra girada– deixarà pas a un estil més estudiat: "Vull que la gent digui: «Aquesta xavala va de veritat»".

Des de Vilassar al món

L’Irma ja estudiava música i tocava la trompeta, però va ser a final de segon de batxillerat quan va passar "un moment molt dolent" i va saber quin seria el seu camí: "Sentia que els profes no valoraven el que a mi m’agradava, que pensaven que potser no sabia fer res, però jo ja començava a fer cançons i sabia que allò era el que tenia ganes de fer". Aquest curs ja ha entrat al Taller de Músics. Les primeres cançons, als 14 anys, les va fer en castellà, després va sortir-li la música urbana en català i ara ho barreja tot: dels sis temes de l’EP, dos són en castellà. "Mai deixaré de cantar en català, però això no vol dir no cantar en castellà. Vull expandir el meu projecte nacionalment i internacionalment tot el que pugui, tinc ganes de trencar barreres, però aquesta serà sempre casa meva. Mai abandonaré el català perquè soc d’aquí, és la meva llengua materna, la que parlo amb la majoria de gent. Però no em tanco a cap idioma".

Els músics de la nova fornada urbana sovint senten certa responsabilitat sobre la llengua, alhora que reben crítiques pel seu català interferit i d'argot. La Mushkaa s'hi rebel·la: "Per què jo tinc aquesta responsabilitat tan gran sobre la llengua? Potser algú no ha fet bé les coses si jo, amb 19 anys, he de salvar el català. Òbviament, no vull que mori el català, em ratllaria molt que d’aquí 10 anys ningú no el parli. La gent jove n'és conscient i està a tope amb això, però la responsabilitat que se’ns dona no em sembla coherent".