Pits a l'aire: empoderament o provocació?

Com es pot viralitzar una revista semestral de tendències? 1) Posar Nicole Kidman en portada. 2) Posar Nicole Kidman en portada amb un banyador vermell molt sexi. 3) Posar Nicole Kidman en portada amb un banyador vermell molt sexi i marcant els mugrons. Love Magazine es va decantar per la tercera opció i sembla que la va encertar. La revista britànica va llançar al juliol el número 18 i ja s’ha exhaurit. Pel mig, milers i milers de likes i comentaris escampats per les xarxes socials sobre la foto que Carin Backoff va fer a l’actriu australiana a Nashville. Només és una anècdota, però mostra el poder d’atracció dels pits en general i dels mugrons en particular. Ara bé, aquesta petita part de l’anatomia femenina continua censurada a Instagram i Facebook amb tres excepcions relativament recents: obres d’art, mares que alleten els fills i dones que han patit una mastectomia.

Quan Vladímir Putin va penjar una foto seva a tors descobert muntant a cavall ningú la va censurar. Ara bé, quan la humorista nord-americana Chelsea Handler va imitar el mandatari rus, Instagram la va esborrar. “Què passa, que som al 1825?”, clamava ella amb sarcasme. Aquest incident virtual va passar l’octubre del 2014 i era una reacció més de les moltes que va comportar l’atreviment de la filla mitjana de Demi Moore i Bruce Willis. Aquell mateix estiu, la jove Scout Willis es va gravar passejant en topless per Manhattan i va penjar el vídeo a Twitter amb una pregunta: “Per què el que puc fer legalment pels carrers de Nova York està prohibit a Instagram?” I ho feia des de la xarxa dels piulets perquè l’altre compte li havien tancat per haver-hi penjat, simplement, una samarreta estampada amb una foto de pits.

La polèmica denúncia de Scout Willis va posar en el debat públic aquestes normatives que penalitzen les dones que mostren una part ínfima del seu cos. I, de retruc, també va donar visibilitat a un moviment underground que ja feia anys que corria per Nova York: Free the Nipple (literalment: allibereu el mugró). Aquest també és el títol amb el qual la directora de cine Linda Esco va batejar la pel·lícula on explica la lluita d’aquestes activistes per la igualtat de gènere, a més de reivindicar el seu dret d’anar en topless pels carrers de Nova York (la llei ho permet, però la policia sempre les acaba arrestant). El vídeo de Scout Willis va ser la partida de naixement oficial de Free the Nipple com a moviment dins l’òrbita feminista, i des de llavors compta amb el suport de dones molt famoses i combatives: Miley Cyrus, Lena Dunham, Rihanna, Keira Knightley...

El costum de censurar

Tot i el rebombori, ni Instagram ni Facebook han cedit en la seva estricta política de censura. Els mugrons femenins continuen sent tabú i la dona que es vol retratar amb els pits a l’aire els ha de tapar amb cors, emojis, dues X... “És una distorsió de la realitat, els pits de les dones no són així, però s’obliga els milions d’usuaris que entren a les xarxes socials a veure’ls d’aquesta manera -reflexiona la publicista Patricia Luján-. Crec que és una censura absurda i que cossifica encara més el cos de la dona”. Precisament és ella -cofundadora de l’agència barcelonina Carlitos y Patricia- qui hi ha darrere de Nipple Magazine, un compte d’Instagram on recopila imatges de pits que caça per les xarxes. “Ahir mateix me’l van tancar, em passa cada dos per tres. I això que en totes les imatges que penjo els mugrons hi surten tapats!” Però no es rendeix: continuarà fent de comissària d’aquesta iniciativa virtual i, com a activista, continuarà lluint les samarretes de Teta&Teta.

Teta&Teta? És el nom d’un coworking de Madrid impulsat per la copy María Rufilanchas, on conviuen diversos creatius. “Al principi, per promocionar el local vam fer una samarreta que simulava dos pits amb els mugrons tapats. Va tenir moltíssim èxit. Tant, que ara ja tenim una sèrie de productes que reivindiquen els pits femenins. Volem que es vegin com una cosa natural i no sexualitzada”, explica Iol Ortiz, un dels membres de l’equip. “La marca Teta&Teta va encaminada a l’empoderament de la dona, sense bromes. Però no ens falta sentit de l’humor ni ganes de provocar”, puntualitza. I la prova és el vídeo Yes Sir, I can boobie, una versió atòmica del hit dels setanta de Baccara on conviden tothom a “moure’s contra la censura dels pits”: “Un himne, un manifest que crida tota la gent que treu pit per les dones”.

En qüestió de dos anys, el ventall de productes Teta&Teta s’ha ampliat a base de disseny i ironia: samarretes, dessuadores, tote bags i la novetat d’aquest estiu, els banyadors. “Estem al·lucinades, n’hem venut més a Abu Dhabi que a Espanya!” Iol Ortiz també és conscient que les modes són cícliques i que tothom s’hi apunta. “Potser passarà com amb els bigotis, que va arribar un moment que eren a tot arreu”. Ho recordeu? De tasses a pòsters. Amb els pits està passant exactament el mateix.

Negoci disfressat de reivindicació? Sempre hi pot haver la temptació, però aquest tampoc seria el cas de The TaTa Top, que només venen un biquini amb els mugrons dibuixats i que dona part dels beneficis a diverses ONG. Ni el de Srta. Pezón, el projecte artístic homònim que té a Instagram la dissenyadora gràfica Laia Calvet, que també ven a Etsy productes que reivindiquen la bellesa dels mugrons. Fins i tot les grans marques n’han pres bona nota. Només un exemple: Missguided ja ven samarretes low cost amb fotos i dibuixos de pits (en una fins i tot emulen el tatuatge que hi té Rihanna). Inconvenients de tot això? Per a Patricia Luján, cap. Al contrari. “Quan un tema està amagat, no se’n parla. Però si és a l’agenda, sí. I això és el que compta. Molta gent que usa les xarxes socials encara no sap que els mugrons femenins hi estan censurats. Hi ha temes més importants, esclar, però val la pena que es parli de tot. Per què en Carlitos pot ensenyar un mugró i jo no? Ho faré o no, però hauria de tenir el dret de fer-ho”.