Mounir Zok: “Es pot innovar amb cost gairebé zero i tenir un impacte molt gran”

“Hi ha organitzacions que parlen molt d’innovació però quan els preguntes què significa per a ells innovar no saben ben bé què respondre”. Durant els sis anys que va ser director de tecnologia del Comitè Olímpic dels Estats Units, Mounir Zok, nascut al Líban el 1977, va recórrer mig món fent conferències on explicava com la innovació tecnològica estava revolucionant el món de l’esport i com molts d’aquests avenços s’acabarien aplicant a altres àmbits com la salut o la nutrició. El 2018 va decidir instal·lar-se a Barcelona amb una consultora pròpia, N3XT Sports, des d’on coordina un equip de professionals repartits per França, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i el Líban. Amb la pandèmia ha canviat els vols constants per les videotrucades i una vida més ordenada: “Vam crear l’empresa a Silicon Valley però la volíem traslladar a Europa. Vam fer una llista de ciutats on la indústria de l’esport i la innovació era forta. Londres, París, Estocolm i Barcelona estaven força igualades. En vam fer una altra de ciutats amb qualitat de vida, un lloc que fos prou atractiu per atreure talent de fora. I en això Barcelona no tenia rival”.

Zok es va formar com a físic i enginyer biomèdic en universitats del Líban, Anglaterra i Itàlia abans d’arribar als Estats Units: “Quan vaig començar no existia el terme start-up, d’innovació se’n parlava molt poc... però a Silicon Valley vaig descobrir que les coses que jo volia fer tenien nom. Fins i tot hi havia llibres que en parlaven”. Treballant al Comitè Olímpic nord-americà, Zok va tenir l’ocasió de supervisar els programes tecnològics que intentaven millorar el rendiment d’estrelles mundials com ara el nedador Michael Phelps, per a qui van arribar a fabricar un mesurador del son. Ara s’ha orientat a qüestions més empresarials, com ara la digitalització. Explica com ajuden les organitzacions –l’Eurolliga de bàsquet n’és una, però també dirigeixen un programa per modernitzar tota l’estructura esportiva de Guatemala– a conèixer millor els seus fans o a aconseguir més ingressos. I també dona suport a alguns projectes destinats a revolucionar el món de l’esport: des d’un urinari convertit en estació tecnològica que mesura la hidratació de l’esportista, fins a superfícies intel·ligents que permeten accionar aparells amb el tacte del palmell de la mà.

Tot i que Zok i el seu equip treballen a escala internacional, també tenen els peus ben posats a la ciutat. “No volem ser la típica empresa americana que arriba a Barcelona, s’aprofita de tot el que hi ha i no ofereix res a canvi. Organitzem esdeveniments sobre esport i innovació, col·laborem amb la Pompeu Fabra i Esade, tenim bona relació amb el CAR de Sant Cugat...” De l’ecosistema emprenedor català en té una opinió positiva: “Hi ha molt talent i bones idees; el problema, potser, és la inversió. Busques finançament per a un projecte d’aquí i no surt res; en canvi, el portes als Estats Units i de seguida genera interès”.

Per a moltes empreses que prou feina tenen a quadrar números, parlar d’innovació pot ser complicat, però Zok intenta trencar el tòpic. “Es pot innovar amb cost gairebé zero i tenir un impacte molt gran”. I parla d’un exemple recent dins del món de l’esport. “La Federació Noruega de Futbol no aconseguia fidelitzar els seus seguidors. Llavors va encarregar a la Universitat d’Oslo un estudi sobre el camí que feia un aficionat des que sortia de casa fins que seia a l’estadi, i l’han omplert de contingut: amb activitats, propostes d’oci, elements visuals... Han incrementat els ingressos amb una idea que econòmicament no ha costat gairebé res”.