Montse Virgili: “Miravet, per a mi, és fer vacances a la resistència”
La periodista sempre té present el poble de la seva mare, a les Terres de l’Ebre. Per a ella, al capdavant de l’’Interferències’ de Catalunya Ràdio, l’estiu és feina
L’estiu no és sinònim de vacances per a Montse Virgili. Trobem la periodista als micròfons, com a responsable de l’Interferències, el programa cultural dels migdies de Catalunya Ràdio. Assegura que això de treballar a l’estiu ho porta bé, contenta i amb música. “Des de sempre que la música és molt important a la meva vida. I m’hi dedico, així que no puc demanar més”. La música, la literatura, el cinema, la gastronomia... “M’agraden les coses que passen en un espai tancat”, confessa. Ens dona una foto -“No soc gaire de fer-me’n”- del setembre passat al Gambeat Weekend. Rhythm’n’blues, garatge, psych... “Vaig a tots els concerts que puc. M’atreuen coses i músiques diferents, però potser la que més és la música negra”. Montse Virgili admet que és “balladora”, que als concerts no és de les que es posen a la primera fila, que escolta i es belluga. “De tota manera, jo soc més de «Em sé les cançons i te les canto totes»”, diu, i riu.
EL POBLE I LA LLENGUA
“Encara sento els meus estius molt lligats a Miravet, el poble de la meva mare, el de la meva infància, on els vaig passar tots fins a l’edat adulta. El delta de l’Ebre és la Catalunya marginada, fins fa no gaire molts catalans no sabien ni on és. L’estiu a la ribera de l’Ebre no té res a veure amb el que habitualment s’entén per estiuejar. La gent no té cases guais. Miravet, per a mi, és fer vacances a la resistència”. Montse Virgili s’hi sent lligada: al riu que travessa el poble, al castell templer i, sobretot, com ella mateixa diu: “M’hi lliga la llengua, paraules que són memòria del poble i memòria familiar. Encara que jo soc de Tarragona, intento mantenir les paraules que sempre he sentit a ma mare, les paraules que Miravet ha mantingut. Nosaltres agranem (agranar la sala, escombrar), ens mirem en un espill (mirall), som estordits (espavilats) o rebordonits (si no hem crescut gaire) o batxillers (xafarders), mengem bajoques (mongetes), ens llevem amb broma (boira) i, entre moltes altres, parlem del galatxo (braç de riu entre una illa i la terra ferma). M’agraden les paraules de la meva regió i vull mantenir-les”.
UNS VINS I UN GELAT
En general, Montse Virgili és una gran defensora dels productes de proximitat. Ella que, durant anys, ha escrit de gastronomia al Time Out. “M’agrada molt el vi i, sobretot, tastar els del lloc on viatjo. Quan vaig a un restaurant i no tenen vi de la zona em poso nerviosa”. Quan se li demana que ens recomani uns vins, diu: “Ja que tu ets de Mallorca i que jo hi tinc molts lligams perquè quan estudiava a Barcelona sempre vaig viure amb mallorquins, et recomano el Château Paquita o El Chalet que fa l’Eloi Cedó, o també el Trispol que fa Bàrbara Mesquida. I ja que parlem de Mallorca, em flipa el gelat d’ametlla crua”.
“PERQUÈ SOC DONA”
Montse Virgili diu que visqui on visqui sempre l’acompanya un cartell de la Dorothy Parker de Penguin Books. “M’agraden els seus llibres, però sobretot em recorda, com deia ella, que soc de la pitjor classe: dona, de classe baixa i d’una nació oprimida. Em recorda que sempre ho tindré més difícil per ser dona. I sí, soc feminista perquè soc dona”.