Mònica Usart i el seu marit Aleix: colar-se en una boda per trobar l'amor

La meteoròloga Mònica Usart i el seu marit Aleix fa 18 anys que estan junts. La seva va ser una història d’amor a foc lent. Tots dos són de Molins de Rei (Baix Llobregat) i van anar a la mateixa escola, però no havien parlat mai perquè ell tenia cinc anys més. Tot i això, la Mònica el tenia vist perquè casa dels seus pares era a prop. Tot va canviar una nit de Sant Joan en una festa del poble. Un grup d’amics en comú va intentar ajuntar-los perquè sabien que s’entendrien bé. “Me’l van vendre molt bé –reconeix la Mònica, que aquella nit hi va parlar per primer cop–. Vam anar a una mena de rave –jo no havia anat mai a cap–, i després vam tornar junts cap a casa”. 

La cosa va quedar allà, però les setmanes següents els seus grups d’amics es van començar a trobar al mateix bar i jugaven al duro. “Ni ell ni jo érem gaire llançats, així que anàvem fent; els amics ens intentaven ajudar, però ni així”, recorda la Mònica. Finalment, ella va fer una cosa que no havia planificat i, ves per on, li va sortir bé. “La germana de l’Aleix es casava i una amiga meva i jo ens vam colar a la boda”, confessa riallera. Un cop allà, la germana les va mirar de manera una mica estranya, però no va dir res, ja que sabia que eren conegudes del seu germà. “Recordo ballar amb ella, aquella nit, i tornar a casa junts”. I allà, diu, va començar la seva història d’amor. I fins avui. 

“Aquests 18 anys han passat volant”, assegura contenta la meteoròloga, que abans d’estar amb l’Aleix havia tingut una única relació llarga “una mica complicada”. Amb l’Aleix tot va ser senzill des del principi. “És molt bon jan, molt bona persona. Per a mi, una parella ha de sumar, t'ha de facilitar la vida i no complicar-te-la. No té cap sentit una relació en la qual discuteixes tota l’estona o en què l’altra persona no s’alegra dels teus èxits, que és una cosa que a mi m’havia passat”, assenyala la Mònica. 

Amb ell diu que ha après a ser més respectuosa i calmada amb tothom. “No és que jo no ho fos, però potser un dia arribo encesa a casa per alguna cosa que m’ha passat i ell no m’encendrà més, sinó que posarà pau i serà conciliador. Jo de vegades soc més visceral”. En aquest sentit, diu la Mònica, s’equilibren bé, ja que ella també l’anima a “deixar-se endur per rampells”, sobretot a l’hora de passar-s’ho bé. 

Ara que són pares d’una nena, l’Elna, el seu dia perfecte és anar a la platja al matí i fer alguna cosa que els agradi als tres a la tarda, com anar al Tibidabo o a un concert de Xiula. Curiosament, el grup d’amics que s’ajuntava al bar del poble es va dissoldre poc després que comencessin a sortir. “Crec que ja havien complert la seva missió”, diu la Mònica.