Mikel Iturriaga, periodista: “Si l’amor incondicional existeix, és el que et donen els gossos”
El periodista gastronòmic Mikel Iturriaga va tenir un gos a qui anomenaven carinyosament Nick el Mofetas. Es deia Nicolás i era un cocker spaniel adorable i molt carinyós, amb una mania particular. “Havia de tenir la màxima superfície del cos en contacte amb la teva. Es col·locava de les maneres més insòlites per poder estar enganxat a tu”, diu. El problema? “Li encantava arrebossar-se en qualsevol carronya que trobés al camp. D’aquí el sobrenom”.
Iturriaga encara era petit, i el seu únic contacte amb els animals fins aleshores havia sigut amb els conills i gallines que desapareixien misteriosament just abans del dinar de Nadal. “Quan finalment ho vaig entendre vaig estar molt de temps sense menjar conill”, assegura el periodista.
Després de Nick el Mofetas, Iturriaga i la seva família van tenir gats, molts gats. Però no va ser fins que va ser adult que el crític gastronòmic va conèixer la gossa de la seva vida, la Chispa. “Era la gossa de la mare de la meva exparella. Quan va morir, ens la vam quedar nosaltres”. Aleshores Iturriaga va descobrir el que era una autèntica diva: “La Chispa era una gossa molt pija. Havia viscut com una reina i estava molt mimada”. Era una maniàtica i també una mica poruga, no li agradaven gaire els altres gossos. “Era com una senyora de l’alta burgesia, molt classista i fins i tot una mica racista”, explica Iturriaga.
A part d’això, era molt afectuosa amb les persones, i quan Iturriaga i el seu nòvio es van separar la Chispa va semblar que sabés que era un moment dur, perquè estava més carinyosa que mai. En algunes coses, diu el periodista, fins i tot s’assembla a ell. “Jo també soc una mica covard en general i tinc tendència a fugir de l’enfrontament”, reconeix.
Però, per sobre de tot, el que recordarà sempre de la Chispa és la seva fidelitat: “Si l’amor incondicional existeix de debò, és el que et donen els gossos”. “Potser és una fantasia que ens muntem els humans, però crec que la seva manera de sentir, i aquesta alegria que mostren sempre quan et veuen, s’assembla molt a l’amor de debò”.
La Chispa va morir fa uns mesos i Iturriaga sap que no l’oblidarà mai. D’aquells dies assegura que també en va treure una lliçó: “Els humans ens queixem per tot, però els animals porten el dolor amb una dignitat increïble”. Ara, per a la gossa de la seva vida, només té paraules d’amor: “Sempre em vaig sentir molt acompanyat per ella i sempre ho estaré. Li estaré eternament agraït per haver estat al meu costat”.
