“És més fàcil lligar amb catalans que amb madrilenys”

La parella de Lucía Etxebarria que més li va durar és la que més odia, així que prefereix explicar com va conèixer algunes de les conquestes que més recorda de les seves visites a Barcelona. “He de dir que jo no soc de parelles. Coses que abans havies d’ocultar, com ara que eres molt promíscua, ara no importen, les pots dir tranquil·lament: jo anava a Barcelona i m’embolicava amb tot el que es movia”. 

Li va quedar especialment gravada la nit que va lligar amb un famós actor britànic, o la nit a la discoteca Arena, on la va seduir una dona de metre vuitanta “espaterrant”. “Ella sabia qui era jo, però era molt llesta i va fer veure que no. Vam acabar embolicant-nos no sé ni on. Això va ser el 1990 i després va seguir sent una de les meves millors amigues”, relata Etxebarria.

L’escriptora explica que hi ha un fet cultural que fa que per a una persona que ha viscut a Madrid sigui molt fàcil lligar a Barcelona. “A Madrid, si estàs esperant a la barra d’un bar, és de mala educació que no parlis amb el del costat. No és que hi estiguis obligat, però si no ho fas ets un ranci. En canvi, si tu arribes a Barcelona i dius al del costat: «Escolta, fixa’t com triga la cambrera», l’altre donarà per fet que estàs lligant”. Quan has estat socialitzada a Madrid i vas a Barcelona, diu Etxebarria, “et converteixes sense voler-ho en una màquina de lligar”. “És més fàcil lligar amb catalans que amb madrilenys. És molt fàcil lligar amb catalans, i amb catalanes ja ni et dic”, assegura. “Òbviament, ara soc una persona molt gran i ja no faig aquestes coses, però m’ho he passat molt i molt bé”. 

Lucía Etxebarria opina que “tenir parella ja no té massa sentit quan tens diners i pots viure sol”. “Jo tinc una filla i això em garanteix una font d’amor sempre, tinc dos gossos, i em tinc a mi mateixa. Molta gent no es té, molta gent no és capaç d’aguantar-se a si mateixa. I també tinc les meves amistats, esclar. Les persones que vivim soles ens creem una xarxa d’amistats molt forta”.

L’escriptora assegura que cada vegada veu més dones que prefereixen viure soles. “A les consultes dels psicòlegs els homes hi van per problemes amb els pares o la feina, les dones hi van per problemes amorosos. Als homes se’ls educa per a la projecció social i a les dones se’ns educa per donar importància a l’amor de parella”, reflexiona. Etxebarria, que creu que cada vegada més dones es desfan d’aquesta idea, opina que “l’única manera que una parella pugui funcionar és si es treu del cap la idea de l’amor romàntic”. “El que funciona són els companys de vida”, diu.