Marina Rossell: “Amb Moustaki vam tenir una amistat i una relació amorosa i lliure fins a la seva mort”

La cantant Marina Rossell sempre s’havia sentit meravellada pel cantautor Georges Moustaki. L’impressionava que fos fill de tantes cultures. “Ell portava dins la cultura grega, la italiana, la francesa… Va néixer a Egipte, a Alexandria, i era àrab i jueu”, explica per telèfon Rossell uns dies abans de marxar a França a cantar. “La multiculturalitat se li notava en la seva manera de ser. Era un lliure pensador, i això era el que m’atreia d’ell”, recorda.

El va conèixer personalment a través del cantautor valencià Paco Ibáñez, que els va presentar. Georges Moustaki la va començar a convidar a cantar amb ell, al Palau de la Música quan venia a Barcelona i a Niça quan tornava a la seva llar. 

Marina Rossell va anar a gravar un disc a França amb músics francesos i va coincidir tres mesos a París amb Moustaki, que en aquella època vivia a la capital francesa. Aleshores va ser quan van conviure més i van construir una amistat que va perdurar tota la vida. “Vam ser amants ocasionals. Vam tenir una amistat i una relació amorosa i lliure fins a la seva mort. Les nostres parelles ho sabien, tot i que ell no tenia gaires parelles fixes”, recorda Rossell. 

Conèixer-lo va ser impactant perquè “el tenia mitificat” i, tot i això, la va meravellar descobrir que Georges Moustaki era una persona amb “una mescla fascinant de vulnerabilitat i fortalesa”. "És una mescla difícil de trobar i, quan hi és, és molt bonic perquè es despleguen moltíssimes sensacions". "L’amor de vegades és una cosa tan senzilla com que t’agradi la manera de pensar d’algú i la seva manera d’estar a la Terra", assenyala la cantant, que afegeix: “No sé si puc definir l’amor, perquè en cada situació neix una manera d’estimar, i no totes les maneres d’estimar són iguals, cadascú té la seva, molt privada i molt íntima. Per a mi potser estimar bé seria respectar l’altre”. L’amor, reflexiona, també és “posar-te davant d’un paisatge i veure’l igual, sentir el mateix, davant d’un paisatge bucòlic o d’un paisatge humà”. 

La música, diu la cantant, “proveeix una sensació de benestar, i l’amor també”. Per a ella, dues de les persones que han cantat millor l’amor són Édith Piaf i Billie Holiday. En català, es queda amb Veles e vents de Raimon cantant Ausiàs March i, per sentir el desamor, Morir d’un llamp, que Rossell va incloure al disc 300 crits.   

Quan Georges Moustaki va morir el 2013, als 79 anys, la cantant va sentir que perdia "una persona molt valuosa" a la seva vida. El cantautor grecoegipci va ser a temps, un any abans de la seva mort, de sentir algunes de les seves cançons versionades en català per Rossell, una promesa que li havia fet i que va complir al disc Marina canta Moustaki.