Maria Xinxó: “Des que no fingeixo orgasmes soc molt més feliç”

La primera vegada que la periodista Maria Xinxó va saber de Pau Venteo va ser a través de la ràdio. Treballava al programa Islàndia de RAC1 amb Albert Om i un dia va llegir missatges dels oients. El primer era del Pau i a Xinxó li va cridar l’atenció. Fora d’antena, Albert Om li va dir que havia sigut alumne seu, “un noi molt brillant que despuntava”. Una altra companya va dir que el coneixia perquè cantaven junts a la coral. 

Van passar dos anys i el Pau es va fer fotoperiodista i li va preguntar a Xinxó si podia fer-li una sessió de fotografies. Ella va accedir per les bones referències i així va ser com es van conèixer. “Era molt seriós, molt misteriós, molt professional, marcava molt les distàncies. Em vaig quedar amb la impressió d’aquesta aura de misteri, de preguntar-me qui era i què hi havia darrere d’aquest noi”. La sessió de fotos, efectivament, va ser molt professional, “i a més ell tenia parella”. 

Un dia, en plena pandèmia, ell li va escriure un missatge per Instagram que deixava clar que ja no tenia parella. Quan les restriccions per la covid es van anar suavitzant, van quedar i aviat van començar una relació. Quatre anys després, assegura que finalment “ha resolt el misteri”. “Ha costat lo seu, és una d’aquelles persones a qui has d’anar rascant per arribar al cor, però quan ho fas, dius: «Ah, vale!» No tothom té la sort de veure l’essència real del Pau i quan ho fas et fa sentir molt afortunada”, diu Xinxó. En aquesta essència hi destaca l’humor, i el del Pau l’adora: “Si la persona que tinc al costat no em fa riure, és que alguna cosa no va bé”. 

Amb ell, tot i la seva joventut –es porten 13 anys–, assegura que ha après molt. “Per a mi ha sigut la parella més difícil que he tingut a la vida perquè és tan cap endins que de vegades costa molt saber què vol o si l’ha ferit alguna cosa. Gràcies a això, hem crescut moltíssim en comunicació”, assenyala la periodista. 

Conèixer-se a ella mateixa també li ha permès viure l’amor d’una altra manera. “Durant molts anys ens han fet creure que l’amor romàntic és el Sant Grial, i no ho és. Un cop vaig ser conscient d’això, em vaig treure un pes de sobre. Vaig pensar: «Les coses comencen i s’acaben i la vida continua i no passa res». Des que ho visc així que soc molt més feliç”, assegura. 

Tot el que ha après d’ella mateixa, diu, també s’ho ha endut al llit. “Jo durant molts anys he fingit orgasmes. Soc molt feliç des que no fingeixo. Ara sé que si estem una mica per mi i pel meu plaer la cosa anirà millor. Sempre ho dic a les amigues: jo ja no concebo un clau sense orgasme”.