Una manera ben particular d’intentar caminar sobre les aigües

BarcelonaQuan ets un poble mariner, tot gira al volant dels pals i les banderes. A Malta, terra de gran personalitat, una de les seves tradicions més estimades és l'Il-Gostra, un joc en què el pal d’un vaixell acaba situat sobre les aigües del port perquè els més valents intentin caminar-hi en un ritual que barreja els trets identitaris d’aquesta illa envoltada de gegants que ha aconseguit mantenir viu un idioma i una manera de ser. Una identitat en què no falten la religió, el mar i la festa. Com passa cada nit d’estiu que l’Il-Gostra torna, una tradició similar a que es pot viure a molts pobles de mar de l'Ebre o el País Valencià.

Els maltesos expliquen que el seu joc segurament és una versió pròpia d’una tradició napolitana ara ja perduda, la de celebrar casaments o festes religioses penjant menjar dalt d’un pal untat amb greix. Les velles cròniques napolitanes parlen de persones que hi perdien la vida, ja que es tractava de pals molt alts, i caure quan ja tocaves amb els dits un tros de pernil era perillós. La gent de Malta va ser més llesta. ¿Per quina raó t’havies de jugar la vida si podies tenir una caiguda més dolça? Des de fa com a mínim uns cinc segles als principals ports de l'illa, quan arriba l’estiu, es posa en marxa el ritual de l’Il-Gostra. Especialment populars són els concursos de Msida i Sant Julià, dues de les poblacions de mar de Malta. Si a Msida hi ha un clima més festiu, a Sant Julià s’ho prenen més seriosament.

La idea de l’Il-Gostra és tan senzilla com difícil d'executar. A diferència dels napolitans, aquí el pal no s’aixeca de forma vertical. El deixen en diagonal amb la base ben ferma al port i tot el cos estès sobre l’aigua, cosa que permet que en cas de relliscar la caiguda sigui a l’aigua. De fet, un cop t’enfiles al pal saps que et tocarà nedar, no hi ha sortida. La clau és saber si aconseguiràs treure el cap ben remullat com a campió o amb cara de pocs amics. Per als maltesos és tot un honor poder endur-se a casa un dels tres premis que hi ha al final del pal: tres banderes.

Per arribar-hi, cal caminar per sobre del pal, que ha estat ben untat amb greix de porc, cosa que fa molt complicat mantenir-hi l’estabilitat. Els concursants, doncs, solen accelerar per intentar arribar com més lluny millor, tot i que els més experimentats enlluernen mantenint l’equilibri sobre el greix amb un bon joc de peus. Com que els maltesos són gent molt religiosa, en part perquè durant un bon grapat d’anys van ser atacats i assetjats un cop i un altre pels otomans, les tres banderes tenen significat religiós. La primera és la dedicada a Santa Maria, de colors blanc i blau. La segona és groga i blanca, és a dir, la bandera del Vaticà, per recordar els lligams de Malta amb el Papa. La tercera és ben curiosa, ja que és la de Bèlgica. Com que l’Il-Gostra es fa per primer cop cada any quan arriba el dia de Sant Julià, fa uns anys van decidir actualitzar la bandera posant-hi la de Bèlgica, ja que la tradició diu que aquest sant era nascut en una vila que ara seria dins del territori d’aquest estat. Així, una bandera moderna, del segle XIX, d’un país que no existia abans ha acabat dins d’una tradició més antiga. Com que la festa de Sant Julià és a l’epicentre d’aquest esport tradicional, els veïns del port de Sant Julià ho viuen amb una passió que els porta a plorar si no se surten amb la seva. De fet, només poden participar al joc persones que formen part de l'organització de les festes patronals de Sant Julià. Cal ser de la comunitat.

Malgrat que avui en dia els competidors cauen a l’aigua davant de molts turistes i persones que han vingut a viure a una illa que ha apostat pels negocis digitals per atreure diners, l’Il-Gostra continua sent molt estimat pel poble maltès, que viu amb bogeria un altre esport: la petanca. En aquest cas, una versió. Però això ja és una altra història.