La màgia de les curses amb dracs que volen per sobre l'aigua

BarcelonaDavant d’una barca amb forma de drac, corres el risc de considerar-ho exòtic, bonic i girar full. Greu error. El bot dragó és un esport mil·lenari que s’ha reinventat per ser modern, però amb una mica de curiositat descobreixes que aquestes embarcacions tan boniques amb un cap amb forma de drac són només la punta de l’iceberg d’un món cultural molt ric i complex. Un món que molts practicants de l’esport no acaben de conèixer del tot, ja que la cultura xinesa és un llibre obert on entres i sempre tens la sensació que et queda molt per aprendre.

Aquestes curses se solien celebrar el dia 5 del cinquè mes del calendari xinès, que correspon a juny, en moltes localitats del sud de la Xina. Les protagonistes eren unes canoes d’uns 14 metres amb 22 persones a bord, 20 d’elles remadors. Calia sumar-hi la persona que s’encarrega d’un tambor amb el qual marcar el ritme i un timoner a la part posterior. Evidentment, les barques són precioses, decorades a la part de davant amb el cap d’un drac. L’origen el trobaríem en els actes fets per honorar el gran poeta i diplomàtic Qu Yuan, que va viure en el conegut com període dels Regnes Combatents, del 475 abans de Crist al 221 abans de Crist. Qu Yan s’hauria llevat la vida tirant-se a les aigües del riu Miluo després de caure en desgràcia per haver denunciat la corrupció dels governants del seu regne. Els pescadors de la zona van intentar salvar-lo, però van fer tard. Per evitar que els peixos es mengessin el cos del poeta, van començar a donar cops de pala a l’aigua i a tocar fort el tambor per espantar-los. I, per si de cas, van tirar arròs a l’aigua per distreure els animals.

D’aquesta llegenda en va néixer un festival on se celebrava la vida del poeta, amb els vaixells fent curses per recordar l’intent dels pescadors de salvar Qu Yan. Un festival preciós en què es menja un tipus d’arròs, el zongzi, record d’aquell aliment que els pescadors van donar als peixos. És un festival ple de simbolisme, ja que el drac simbolitza el vigor i la fertilitat. I la data escollida, a inicis de juny, era la ideal segons el calendari xinès per allunyar els esperits dolents. Un món molt ric, com tota la cultura xinesa, tot i que el pas dels anys ha anat amagant part de la càrrega d’un festival que els primers europeus que el van presenciar no van acabar d’entendre. Es van quedar només en les curses, sense anar més enllà. Wen Yiduo, un poeta comunista que seria assassinat pels nacionalistes el 1946, va definir Qu Yan com el primer gran poeta patriòtic xinès i un exemple per a les noves generacions, així que el triomf de Mao no va acabar amb les curses de bot dragó, ja que la figura de Qu Yan era respectada. Als anys 70, amb la Revolució Cultural, aquesta tradició sí que va ser perseguida, però ha tornat amb força i el 2005 va passar a ser considerada festa nacional xinesa. Actualment, més de 50 milions de persones practiquen aquest esport a la Xina, però és un esport molt popular a tots els països on hi ha hagut importants comunitats xineses, com el Vietnam, Singapur o Malàisia.

La versió moderna, la convertida en un esport, va originar-se als anys 70 a Hong Kong, quan es van organitzar curses fora del calendari habitual per atraure turistes. L’èxit va provocar el naixement d’una primera Federació i, de mica en mica, les competicions es van anar escampant per tot el planeta. Avui dia hi ha federacions en més de 70 països. De fet, l’estany de Banyoles acollirà, la primera setmana de setembre, el Campionat Europeu de Nacions de Bot Dragó, que inicialment s’havia de fer a Ucraïna. Una competició amb dues modalitats, una per a barques llargues, amb 20 remadors, i una per a barques curtes, amb 8 o 10 remadors, amb distàncies de 250, 500, 1.000 i 2.000 metres. Un espectacle fascinant.