“M’agrada quan en una relació n’hi ha prou amb que siguis tu mateix”

El Cheikh Abdoul Khadre Drame i la Kaire Ba Dejuan es van conèixer mentre ell militava en grups d’activisme antiracista i ella feia unes pràctiques de sociologia a SOS Racisme Catalunya. Quan ella va acabar les pràctiques, es van seguir trobant, ja que “Barcelona no és tan gran i els espais de militància antiracista s’acaben reduint a les mateixes persones”, explica. 

Drame, a qui li agrada ser càlid i extravertit, sempre s’havia entès amb ella, i a poc a poc es van anar fent amics. “Teníem algunes coses en comú: el seu pare és senegalès i jo vaig néixer a Dakar, però també soc d’origen senegalès”, detalla. La Kaire li semblava maca i li agradava la feina que feia, tot i que durant molt de temps només la va veure amb ulls d’amic. “Jo tenia una relació. Una relació molt tòxica, a més a més, i la meva parella d’aleshores s’emprenyava si creia que mirava amb interès una altra noia”, diu.

Al cap d’un temps, Drame va tallar amb la relació tòxica i, a poc a poc, es va anar recuperant. “Va ser un procés molt dur i no volia cap relació, venia de passar-ho molt malament”, explica. Així i tot, sí que s’anava veient amb algunes noies, i recorda explicar-li alguns dels seus rotllos a la Kaire. “Jo ja sentia coses per ella, però estava molt tancat a tenir una relació i tampoc la veia com una noia amb qui enrotllar-me i prou. Era la meva amiga, m’importava”. 

Amb el temps, Drame va perdre la por i ell i la Kaire van començar una relació romàntica. “De sobte estàvem vivint junts i teníem dos gats”, diu rialler. Aquest estiu, la parella es prepara per a una nova aventura: seran pares d’una criatura. “De la Kaire m’agraden moltes coses, però m’agrada sobretot que em sento còmode, segur i estimat. No hem de fer res, sent nosaltres mateixos ja n’hi ha prou. M’agrada quan en una relació n’hi ha prou que siguis tu mateix. M’agrada que és carinyosa i m’agrada l’espai segur que hem creat”, diu Drame. És per això que el seu dia perfecte sol ser bastant tranquil: passar una estona al llit o al sofà, gaudir de la casa, jugar a l’Uno, veure alguna pel·lícula o xerrar.  

Una altra cosa que tots dos valoren de la relació és el seu compromís antiracista. “Som friquis antiracistes i això fa que les nostres realitats estiguin molt alineades. Els deu passar també a les dones, tot i que tinguis amics que puguin ser feministes, segur que la cagaran. A nosaltres també ens passa que tenim amics o gent que ens estima que de vegades deixa anar alguna racistada. Si no ho vius no saps què és, però conviure amb algú que viu com tu és un abans i un després”, conclou l’activista.