Roc Blackblock: “La lluita dels maquis està sent esborrada de la nostra història”

BarcelonaA l’estudi de Roc Blackblock, al barri del Clot de Barcelona, les parets estan plenes de punys alçats, clams contra el feixisme i una col·lecció inacabable de pots d’esprai de tots colors (però sobretot terrosos). Són algunes de les imatges que, des de fa gairebé 25 anys, aquest artista català ha pintat en tota mena de murs, façanes i envans. Nascut a l’Eixample –“l’antítesi del barri”– i de la generació dels insubmisos de la mili, el primer mural el va pintar a la històrica casa okupa Hamsa, a Hostafrancs. “Gran part de la meva trajectòria, els murals han sigut la manera de participar en els moviments socials i una eina per visibilitzar reivindicacions i protestes”, explica. 

Durant força temps, la seva font d’ingressos principal va ser el tàndem format per la il·lustració i els tatuatges. Fins que les seves filles ja van ser més grans i va tornar a pintar murs amb una tècnica més àgil, l’stencil, que consisteix en fer servir plantilles per plasmar dibuixos o fotografies a les parets. Arran d'una proposta d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme va il·lustrar dues milicianes en un mur del barri del Clot, com a part d’una campanya contra el Casal Tramuntana, punt de trobada de grups neofeixistes. “Dos dies després van sabotejar el mural, el vaig reparar i el van tornar a atacar, però va generar un efecte Streisand”, recorda.

No va ser l’última vegada que la censura feia viral l’obra de Roc Blackblock. També va estar al focus mediàtic quan en menys de 24 hores els serveis de neteja de l’Ajuntament de Barcelona van esborrar el mural en defensa del raper Pablo Hasél, on es veia la cara del rei emèrit Joan Carles I amb fletxes amb la bandera republicana clavades. “Això va irrompre en plena campanya electoral i com acostumen a fer els polítics tothom va intentar capitalitzar-ho”, lamenta. Al cap de poc va rebre l’oferiment del consistori per repintar-lo, però va preferir guardar distància amb els “partidismes” i setmanes més tard va crear amb un col·lectiu d’artistes un nou mural que hi afegia les cares de Franco i Felip VI.

Els darrers murs que ha omplert Roc Blackblock mantenen la crítica social, però després de la pandèmia el barceloní va arrencar un projecte que posa encara més el focus en la memòria històrica. “Després de mesos aturat vaig començar a construir els Murs de Bitàcola”, apunta. Es tracta d'intervencions en l’espai públic que recorden episodis propis de cada barri o poble on el muralista desembarca amb la seva col·lecció de brotxes.

Per exemple, la construcció totxo a totxo del barri de la Teixonera, al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, amb l’esforç dels veïns. Això no obstant, Roc Blackblock insisteix en la importància de no romantitzar els capítols durs i foscos del nostre passat i critica que sovint les administracions prefereixen retratar la cara més amable de la memòria històrica: “Es peca de fer un relat costumista”.

A cada pintura a gran escala, el muralista hi posa un codi QR amb el qual s'accedeix a una web on grups de memòria, antropòlegs o els mateixos veïns donen context a la història que explica el dibuix. “Jo només soc una peça de tot un engranatge”, diu. Aquests encàrrecs l’han portat a voltar per tot Catalunya, però també per Portugal, França o els Estats Units. Roc Blackblock vol recuperar històries de la memòria popular per reivindicar-les i celebrar-les i en té algunes de molt concretes al cap: “La lluita dels maquis està sent esborrada de la nostra història”.