Lluís Fatjó, director del Banc dels Aliments: “He tingut molts gossos. Massa per dir quants”
Lluís Fatjó, director del Banc dels Aliments, sempre ha relacionat els gossos amb l’absència del seu pare.“Soc orfe de pare; va morir quan tenia un any. Ell era caçador i tenia un gos, un pontier. Malgrat que jo era massa petit per recordar-lo, per algun motiu el seu record està associat a aquell gos”. Aquesta imatge, una mica borrosa, va fer que des de ben petit volgués tenir gossos. “La meva mare no en volia, així que no en vaig tenir fins al cap de molts anys”, explica.
Va ser just després de divorciar-se quan va decidir que recuperaria el temps perdut. “Des d’aleshores he tingut molts gossos, molts. Massa per dir quants”, afirma. Reconeix que té un caràcter que fa que els gossos se li acostin: “Estan molt lligats a mi, els conec. Al llarg del temps m’he trobat en situacions complicades però mai he rebut cap mossegada, i en podria haver rebut moltes. Els gossos formen part de la meva vida: fa molt temps que no hi ha cap imatge meva sense gos”.
Curiosament, aquesta entrevista l’enganxa amb només un gos, el Pelut. “És un terrier molt tossut i molt alfa. El més alfa que he tingut mai: es baralla amb tothom i tothom li fa molt de cas”, explica. Li encanta sortir a la muntanya i trobar animals. A casa, és més aviat un gos de rutines. “No et treu la mirada de sobre, i quan sap que li toca sortir t’ho fa saber. Si estic llegint el diari i toca passejar, estarà pendent de qualsevol moviment. M’assetja”, riu Fatjó.
Més enllà dels gossos, al director del Banc d’Aliments l’apassionen “tots els bitxos vivents”. “Em considero un observador de la natura. Soc dels que troben una aranya i la fotografien i la busquen i la classifiquen”. El mateix li passa amb els ocells, les flors, els arbustos… El seu mòbil és ple d’aplicacions per identificar fauna i flora, i a casa no li falten els llibres de natura.
I, malgrat la seva passió pels animals, defensa que és un error humanitzar-los. “Soc enemic de Walt Disney. Els animals tenen una lleialtat i una manera de ser fantàstica, però són animals, i no els compararé mai amb una persona. En això soc de la vella escola. Soc un fervent enemic que es capin animals, per exemple. Ho trobo una amputació impresentable. Els animals fan molta companyia als humans i els serveixen per a moltes coses, però també han de tenir la seva vida”, reflexiona. “Tinc un gran respecte pels animals i m’agraden i formen part de la meva vida, però no m’agrada que se’ls humanitzi”, insisteix, i conclou: “Crec que als animals se’ls ha de deixar ser animals”.
