Lloll Bertran: “El riure és la línia més curta entre dues persones”
Avui estrena ‘El secret de la Lloll’ i fa els anys. L’actriu passa l’estiu entre la feina i la PeTra, la ‘furgocasa’ que comparteix amb el seu home, Celdoni Fonoll
Està d’estrena i d’aniversari. Aquest dissabte Lloll Bertran estrena espectacle, El secret de la Lloll, a Santa Agnès de Malanyanes, i també fa els anys. No diu quants: “És una coqueteria meva. Ja ho sé, és a internet, però jo no ho dic”. Riu, sempre riu, i ralla amb la mateixa celeritat, alegria i entusiasme que li són coneguts a l’escenari. S’ho passa bé i l’hi notes fins i tot quan t’escriu un whatsapp, que omple d’emoticones, moltes i variades. “Serà gros aquest cap de setmana. Estrenar El secret de la Lloll, un conte amb fragàncies de cabaret que faig acompanyada del Bernat Cot i l’Ariadna Cabiró, és una gran manera de celebrar l’aniversari. I per si no n’hi hagués prou, diumenge farem xocolatada a casa la meva germana, tal com va fer la mare només un dia després que jo naixés, que va anar d’Igualada a Castellolí, el nostre poble, a celebrar-ho amb tota la mainada”.
Els amants
Fa més de 30 anys que Lloll Bertran comparteix vida, i també feina, amb el poeta i cantant Celdoni Fonoll. De fet, El secret de la Lloll, versió ampliada de l’espectacle La Lloll i el secret d’El Maldà, és una obra concebuda per la popular parella. “Sempre dic que era tan jove quan vaig conèixer el Celdoni que ell quasi havia de demanar permís a casa per sortir amb mi. Tenim una relació idíl·lica, bucòlica, poètica, basada en la complicitat i a fer-nos riure molt. Som com Els amants del grandíssim Estellés, que, per cert, el Celdoni recita com ningú: «No hi havia a València dos amants com nosaltres...» Doncs igual. De fet, la meva amiga de la infància, Maria Dolors Vinyoles, la Vinyi, sempre diu que, si mai li diuen que el Cedoni i jo ens hem separat, ja no creurà més en la parella”.
La Petra
La Lloll i el Celdoni també comparteixen una furgoneta que anomenen PeTra. “Anem d’un lloc a l’altre amb ella, de dia i de nit. Ens fascina Occitània: la Provença, el Llenguadoc... I, sobretot, hem visitat els castells anomenats càtars: Querbús, Perapertusa, Puivert, Puillorenç, Rocafixada, Montsegur... Fem carretera i, quan trobem un lloc que ens atrapa, hi fem parada i fonda. Ens ho hem arreglat per tombar els seients del darrere, hi posem un matalasset, un llençol i passem la nit. Ei! Sempre a prop d’un bon càmping, per dutxar-nos!”
D'una infància feliç
A l’actriu li agrada dir que “els records t’abracen”. “Tinc un gran record de la infància, especialment dels estius. Entranyables, dolços, plens de rialles i jocs. La tieta, l’àvia, els pares i els germans, anàvem tots a un balneari prop de Castellolí, una casa enorme que tenia uns apartaments que en deien cel·les perquè eren petitíssims. Tot era una festa. Aquesta alegria la portes tota la vida”, recorda. No sorprèn quan diu que el que més li agrada és riure i veure riure: “Quanta bellesa hi ha en una rialla, canvia la cara, surt la bellesa. El riure és la línia, la distància més curta entre dues persones”. Així, el seu secret per mantenir-se jove és riure i tenir cura de la pell: “No prenc mai el sol. Vaig amb gorra, ulleres i protecció total. Jo no em tibaré mai res perquè em fan terror els quiròfans. Vaig heretar de la mare una bona pell i els llegats s’han de conservar”.