Empar Moliner, escriptora: “L’humor i el riure són molt escassos: un animal et farà riure sempre”
-I qui recollirà les caques, si tenim un altre gos?
-Jo, ja t’ho he dit. No serà com quan tenia cinc anys, mama.
L’Empar Moliner es mira la filla sense saber si creure-la. Ho té complicat, perquè la Ginebra té molt clar que, des que el Goku va morir, a casa hi falta un gos. “Vaig preparar un Power Point amb vídeos de gossos adorables que recolliria”, explica la noia. Diu que el gos seria petit, que al Goku no el podia treure a passejar tota sola perquè era més gros que ella. “A més, el Goku era teu”, diu a la mare, i Moliner ho admet.
“L’havien abandonat en una fàbrica i a la gossera no el volia ningú perquè era negre i molt gros. Tenia molta por als homes: si en veia algun amb anorac es pixava a sobre. No se separava de mi”, explica l’escriptora. Sortien a córrer junts, ell deslligat, feliç. “Al poble el coneixia tothom. Home, el Goku!” El gos va morir de leishmaniosi fa uns mesos, i Moliner està convençuda que dur-lo lligat durant el confinament ho va precipitar tot.
Potser per això a can Moliner no tenen manies a consentir els animals, en especial el petit de la casa, el Tell, un gat amb gairebé més noms que vides: Sasha, Felí, Felinet, Net, Netó i Netonell. I si toca renyar-lo: Netogen. El Felí -ara triomfa aquest nom- sap perfectament si la llauna de menjar que li han comprat és de la marca que li agrada. “El pare s’enfada, diu que no pot ser que gastem més en llaunes que en pernil dolç”, diu Moliner. Al súper, revela la Ginebra, les han de ficar al carro “discretament”. I el crim no acaba aquí. “Ara quan el pare llegeixi l’entrevista ho sabrà, però també li donem coses de la nevera i fem veure que ens les hem menjat nosaltres”, confessa Moliner. Tot té una explicació: “Els animals viuran poc. Almenys, que tinguin una vida divertida i maca”.
Dels gats, a l’escriptora li agrada molt la curiositat que senten: “Obres un calaix i l’han de mirar, s’hi han de ficar: hi ha gent a qui no li interessa res, i és maco que t’interessi tot”. La Ginebra també n’admira la paciència: “Quan el Felí veu un insecte s’espera una hora fins a atrapar-lo. M’agradaria que em passés el mateix amb els meus objectius”.
Però sobretot, del Netonell celebren la forma com les uneix i les fa riure. “L’humor i els riures són molt escassos a la vida -diu Moliner-; en general riem poc, poquíssim. Hi ha cops que no riem en tot el dia, i un animal et fa riure sempre”. L’escriptora es mira la filla, esbossa un mig somriure i diu: “Va, haurem de tenir el gos”.
