L’esport en què els indis iroquesos encara són una nació independent

BarcelonaSegurament, l’únic escenari en què els indis nadius encara poden derrotar un grup uniformat amb la bandera dels Estats Units és en un terreny de joc. L’esport més antic dels Estats Units d’Amèrica és el lacrosse, un joc per equips de 10 jugadors en què cal marcar gols en una porteria defensada per un porter. La petita pilota de goma es passa utilitzant un pal amb una xarxa a l’extrem. Quan tens la pilota, queda amagada dins d’aquesta xarxa, fins que amb un gest la passes a un company. Com que és un joc de contacte, avui en dia els esportistes porten casc i proteccions. Vindria a ser com l’handbol, jugat en un camp gran com el de futbol, però en què no toques la pilota amb les mans, perquè només val fer servir aquest pal llarg per passar-la o xutar a porteria. Un joc elèctric, preciós, que tenim documentat per primer cop cap a l’any 1100 a la regió de l’actual estat de Nova York. Sí, a lacrosse ja s'hi jugava quan els europeus encara no sabien que existia Amèrica.

En els seus orígens, aquest esport era una ofrena als déus. Formava part dels rituals i festivitats dels pobles originaris de la costa est, especialment els iroquesos, de qui sabem que feien partits salvatges que podien acabar amb ossos trencats, sang i de tant en tant un mort, perquè llavors no hi havia límit de jugadors. Era normal que juguessin més de 100 jugadors a la vegada i, segons algunes fonts, s’havia arribat a partits de 1.000 jugadors, tots intentant marcar amb una petita pilota. Aquests partits es jugaven en grans prats gegants i de vegades duraven dies. “Sembla que jugar a lacrosse també era part dels rituals previs a les guerres amb altres tribus, però alhora es podia organitzar un partit entre grups rivals per fer les paus”, explica Joe Finn, especialista en aquest esport.

Quan els europeus van arribar per ocupar les terres dels indis, van descobrir aquest esport. I els va agradar, especialment al Canadà, on el metge George Beers publicaria una primera versió de normes del joc a Mont-real el 1867. Beers va arribar a organitzar una gira d’un equip amb indis i blancs plegats, que jugaria el primer partit de lacrosse documentat a Europa davant la reina Victòria a Londres. El 1879 es va fundar la Federació dels Estats Units a Brooklyn, Nova York.

Avui en dia el lacrosse és un esport jugat a tot el món, especialment popular a les universitats nord-americans i amb lligues femenines molt consolidades. Per a molta gent és un esport magnífic, però per als indis iroquesos és la seva identitat. De fet, tenen rondalles que expliquen que va ser un regal dels déus i que el primer partit el van jugar els ocells del cel contra els mamífers de la terra. És tan important per a ells que algunes comunitats iroqueses encara organitzen partits avui en dia sense límit de jugadors i sense proteccions, i es considera que participar-hi millora la salut dels jugadors, cosa que fa que avis i nets hi puguin jugar plegats. El lacrosse, que va ser esport d’exhibició olímpic cinc vegades del 1904 al 1948, lluita per ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional.

En espera de veure si serà olímpic, es juguen mundials, tant en estadis com en versió indoor, en què el poble iroquès pot portar una selecció pròpia que té una àliga com a símbol. En honor als creadors del jocs, als anys 70 la Federació internacional va acceptar que tinguessin una federació oficial, cosa que ha portat els iroquesos a jugar els Mundials i que ha creat algun conflicte diplomàtic, perquè els jugadors viatgen amb el passaport iroquès, reconegut pels Estats Units però no vàlid per viatjar a Europa. En l'últim Mundial els iroquesos van acabar tercers, per darrere del Canadà i els Estats Units. Pujar al podi va ser tot un èxit per a un poble que sent el lacrosse com ningú més.