“L’amor també és menjar pipes asseguda en un banc amb les amistats”

Quan la periodista Lucía Mbomio va conèixer el Danielson li va recordar un dels 3T, la boy band dels nebots de Michael Jackson. Vivien en portals contigus i eren de les poques famílies negres que als anys 80 hi havia a Alcorcón. És un detall rellevant: compartien l’humor i experiències vitals que els feien no necessitar subtítols. Van ser amics molts anys i, uns quinze anys després de conèixer-se, la relació es va transformar. 

Va ser després d’un viatge que Mbomio va fer a Guinea Equatorial, el país d’origen del seu pare, i a Londres. “Vaig tornar toveta. No hauria pogut començar una relació amorosa de zero, i retrobar-me amb ell també era tornar a casa”. Tant a Londres com a Guinea Equatorial, diu, es va sentir sola de maneres diferents. “Que et qüestionin constantment la teva pertinència, com ens passa a les persones negres que hem nascut a Espanya, fa que acabis sentint-te més del lloc d’on provens. Però, un cop allà, també ets llegida com a estrangera. A més, has idealitzat el país amb el record que en té el teu pare, que hi va viure fa molts i molts anys”. Un detall curiós: el seu pare no tenia una paraula per dir petó, en deien “lamer la mejilla”, perquè era una cosa que només feien els blancs. 

Per això al tornar la periodista se sentia tan a gust estimant-se amb el Danielson: “Ens coneixíem l’humor, i compartíem el mateix llegat [acervo, diu en castellà]”. Aleshores el noi vivia al País Valencià i la relació era a distància. “M’agrada complicar-me i he tingut moltes relacions a distància”, explica Mbomio. Un dia, una mala experiència li va fer reduir els viatges llargs. “Un noi amb qui havia compartit Blablacar va desviar-se de la ruta i, en un lloc sense cobertura, va preguntar-me si era cert que les negres érem molt calentes al llit. Soc incapaç de recordar els detalls de com vaig marxar d’allà”, rememora la periodista.

Per situacions com aquestes, diu, és molt important que qualsevol parella que tingui sigui un “company”, i això inclou que es posi a la seva pell i “que estigui conscienciat en l’antiracisme i el feminisme”. 

Fa 10 anys, el Danielson i la periodista ho van deixar, però segueixen estimant-se com a amics. Ara fa cinc anys que està amb una altra persona i és la primera vegada que sent que “podria envellir amb algú”. Així i tot, es nega a posar la parella al centre de la vida. “Sempre he sigut més d’amistats que d’amors. Quan al meu pare l’operaven del càncer de tiroides i li obrien la gola les meves amigues van aparèixer a l’hospital sense que els hagués trucat. Són les persones amb qui veritablement puc parlar sense subtítols”. L’amor, diu, és molt més que la parella: “També és menjar pipes asseguda en un banc amb les amistats, l’amor són els vídeos de gossets i les converses fins a la matinada les nits d’estiu”.