“L’amor és a les petites coses, l’amor és regalar un roser i no una rosa”

Aquesta és una cosa que poques persones saben sobre Ramon Gener: en realitat, sap molt més de cavalls que de música. “Els cavalls són la meva passió oculta”, confessa. És una passió que va heretar del seu pare i, ves per on, va ser gràcies a aquests animals que Gener va conèixer també l’amor de la seva vida. “La meva única història d’amor és amb la meva dona, la conec des dels 18 anys i fins ara”, explica el músic. 

A la Corinna la va conèixer a l’hípica. “Va aparèixer allà un bon dia i només parlava alemany. A mi em va encantar i els cavalls van ser l’excusa per apropar-m’hi”, explica. Acabava d’arribar d’Alemanya i que un local s’interessés per ella li anava bé per aprendre l’idioma. Gener, per la seva banda, també es va esforçar amb l’alemany. “Tenia un amic que en parlava una mica i jo li demanava que m’ensenyés algunes paraules. El problema és que les paraules que m’ensenyava no em servien: jo volia poder dir-li que era molt bonica, que el vestit que duia m’agradava molt”.  

Sigui com sigui, Gener i la Corinna es van anar entenent i, a poc a poc, anaven aprenent l’idioma de l’altre. “És molt sexi, anar descobrint així una persona, perquè has d’anar intuint com és. L’altre no t’ho pot explicar ni tu l'hi pots explicar. Sempre m’ha fet molta il·lusió que la Corinna aprengués l’idioma amb mi. Ara no diries que és alemanya perquè el parla perfectament”. Així i tot, la llengua que es parla a casa és l’alemany. “Crec que va ser per ella que em va entrar la dèria dels idiomes i la comunicació: ara en parlo cinc”, explica Gener. La seva primera prova d’amor, de fet, va ser apuntar-se ben aviat a l’Institut Alemany, el Goethe Institut. “Vaig fer totes les classes possibles i vaig treure’m tots els diplomes possibles”, assegura. 

Per Gener, l’amor és “a les petites coses”. “Crec que hem d’intentar estimar l’altre com vol que l’estimin. L’amor és a les petites coses, perquè a les grans, quan passen, passen i ja tothom està al cas”. Petites coses, explica el músic, com ara comprar cada any un roser per Sant Jordi i plantar-lo al jardí de casa. “Tenim les nostres pròpies roses. Les veiem florir a la primavera i veiem com es panseixen a la tardor. Veiem com arriba l’hivern i es queden en estat letàrgic fins que tornen a brotar. Pot semblar una bestiesa, però aquestes coses et fan voler seguir viu i et fan voler seguir junts”. 

Curiosament, després de tants anys plegats, Gener es troba que sovint no necessiten paraules per fer-se entendre. “Exactament igual que quan ens vam conèixer”, reflexiona el músic.