“L’amor és el motor de la vida, i això inclou l’amor a una mateixa”

La model Judit Mascó va conèixer l’Eduard un hivern mentre feia cua al teleesquí de La Molina. Era amic del seu germà, que va ser qui els va presentar durant aquella jornada d’esquí. Mascó tenia 16 anys i explica que no va ser cap amor a primera vista, sinó que es van convertir en amics. La model compartia el grup amb el seu germà i, de tant en tant, s’anaven veient. “Jo aleshores me’n vaig anar a Milà a buscar sort com a model i va començar una època de viatjar molt i estar molt de temps fora. Quan tornava em veia amb el grup d’amics i ell em queia molt bé: era molt simpàtic, bailongo, divertit, molt de la gresca… M’agradava estar-hi i vam anar construint l’amistat a poc a poc”, recorda Mascó.

Mentrestant, la seva carrera com a model internacional es disparava. “Vaig tenir la meva vida i els meusnoviets, alguns els havia presentat al grup i l’Eduard els havia conegut. Alguns d’aquests nòvios eren models i al final me’n vaig cansar una mica: quins tios més pesats, si a mi el que m’agrada és estar amb els meus amics, pensava”. Aleshores va començar a veure l’Eduard amb uns altres ulls. “És el típic amic amb qui t’ho passes molt bé i que, quan fas el canvi de xip, t’adones que t’agrada tot d’ell”, diu Mascó. 

Aquest canvi de xip va arribar a principis d’un estiu i la model no es decidia a fer cap pas. “Quan realment és un molt bon amic sempre tens molta por d’espatllar l’amistat. Jo en tenia molta, de por, perquè sentia que si feia un pas en fals després la nostra relació mai seria igual, així que vaig passar tot aquell estiu amb el sentiment a dins”. 

 El pont de l’11 de setembre de 1989 part de la colla d’amics va pujar a La Molina i Mascó va decidir llançar-se. “M’agradava de veritat, portava tot l’estiu aguantant-me i ho vaig parlar amb el meu germà, ningú en sabia res. Vaig decidir arriscar-me”. Subtilment, li va fer entendre que li agradava. “Ara les coses han canviat, però abans a les noies ens costava fer el primer pas. Jo en aquells moments era una model molt coneguda internacionalment i vaig veure que, si no feia jo el pas, ell no s’adonaria que jo podia ser una opció”. Efectivament, quan Mascó va compartir amb ell els seus sentiments, l’Eduard va contestar: “Sempre m’has agradat, però pensava que mai et fixaries en mi”. Es van besar i aquest estiu fan trenta anys de casats. 

“La persona amb qui comparteixes la vida ha de ser un amic, perquè l’enamorament i la passió passen, però la complicitat i el respecte no”. A més, celebra les diferències: “Les coses que t’uneixen estan bé, però les que separen també enriqueixen”. Mascó assegura que l’amor “és el motor de la vida”, i això inclou “l’amor per mi mateixa, la família, la feina i el món”.