“Sense l’amor de la meva dona i les meves filles no sé si estaria viu”

Quan el Ramon Madaula va conèixer la Sílvia Munt, a principis dels 90, ella era una actriu molt coneguda i ell era un actor que començava. “Ella era una estrella, feia poc que havia estrenat La plaça del diamant”, explica. Va ser en aquell context que un director de teatre els va convocar a tots dos en un cafè per proposar-los que protagonitzessin la seva obra. Era la primera vegada que es trobaven en persona. “A cap dels dos ens va acabar de fer pes el projecte i ens vam passar els telèfons de casa per seguir-ne parlant. Aquella mateixa tarda ens vam trucar i vam confirmar que no ho volíem fer. No vam treballar junts però en canvi va ser el principi d’una relació que fa trenta anys que dura”.

Madaula està convençut que allò seu va ser amor a primera vista. “Des del principi vam sentir molta complicitat. L’endemà de la trucada ja vam quedar i al cap de poques setmanes d’aquesta reunió amb el director teatral ja vivíem junts”. No tot són flors i violes, esclar, i anar a viure junts tan de pressa els va portar algunes complicacions. “L’amor a primera vista és una gran passió, però després conviure no és tan fàcil. Potser vam cometre l’error d’anar a viure junts massa aviat, ens va requerir uns mesos o anys d’adaptació fins que ho vam superar tot. Ara no em sabria imaginar la vida sense ella: en tinc seixanta i ja fa més anys que estic amb ella que sense ella”, diu Madaula. 

L’actor està del tot d’acord amb l’afirmació que “la parella s’ha de treballar”. “Sí que crec que has de cuidar de l’altre, però també crec que la relació ha de ser una cosa que flueixi”, argumenta. En aquest sentit, també opina que és important compartir una mirada semblant sobre la vida. “Amb la Sílvia compartim gustos polítics, literaris, musicals… Això crea una complicitat que perdura en el temps. Jo tinc ganes d’estar amb ella, no cal ni que parlem, només cal que estiguem junts fent el que sigui”, diu l’actor. 

Per a Madaula, l’amor a la seva companya i l’amor als fills és el més important a la vida. “Jo tinc pocs amics, és un dels meus fracassos a la vida; l’amistat no l’he gestionat gaire bé”, explica. Per això, l’amor per la Sílvia i les seves tres filles és “el puntal de la vida”. “Pot caure tot, però si cau això, caic jo. No sé si estaria viu si no tingués el seu amor. No només no sabria estar sol sinó que no sabria fer res a la vida. La força que tinc la tinc per elles”, diu. Madaula celebra que ha tingut molta sort. “Crec que l’amor també té una mica d’atzar. No el pots buscar. O hi és o no hi és”.