“L’amor és fer que l’altra persona sigui més feliç del que seria sense tu”

Quan Jo Alexander va conèixer el pare de la seva filla, estava sortint d’una relació una mica tortuosa amb un italià. “Tothom té un italià a la seva vida, oi? Jo em vaig assabentar que tenia una altra nòvia i que a més estava a punt de casar-se amb ella. La seva mare, em va explicar l’italià, preferia l’altra dona”, rememora l’escriptora. 

Amb poca o nul·la simpatia pels homes, Jo Alexander estava un dia fent música amb el seu millor amic quan va conèixer el futur pare de la seva filla, que venia a ajudar-los amb unriff de guitarra. “El vaig trobar lleig, mal vestit i mal guitarrista. Ell tampoc es va endur gaire bona impressió de mi”, explica l’autora de Palas y Héctor. Unes setmanes després, Alexander va entrar a la pàgina web del guitarrista i va veure una fotografia on sortia amb el seu millor amic. El que li va passar aleshores va ser inesperat: “De sobte vaig saber que aquell home seria el pare dels meus fills”. O potser no tan inesperat: “M’ha passat altres cops, veure algú i saber que hi tindré una relació”, explica Alexander. 

Dit i fet, l’escriptora li va començar a tirar la canya. “Vam estar dotze anys junts i vam tenir una filla. La ruptura va ser dolorosa, però hem aconseguit ser amics. Ens estimem i volem que ens vagi bé mútuament”. Sobre l’amor, Jo Alexander assegura que ha après algunes coses. “Els meus ex riuran perquè ho reconegui ara, però crec que he sigut molt mala nòvia. O potser no tant, perquè segueixo sent amiga de tots, però el meu fort ha estat aquest: ser-ne amiga. Sempre he tingut molta por de l’amor i ara que fa any i mig que estic soltera crec que la propera vegada serà diferent”.

Alexander opina que podem ser més feliços en l’amor “si tenim clar des del principi que l’amor romàntic té data de caducitat”. “Tal com comença, s’acabarà un dia”. Mentre duri, això sí, reivindica que “l’amor és fer que l’altra persona sigui més feliç del que seria sense tu”. “Jo vull que l’altra persona pugui mirar enrere i pensi que l’època en què va estar amb la Joana va ser una època feliç”, diu l’escriptora, que parla de mirar enrere perquè no creu “en les relacions llargues”. “Al cap d’uns anys, el desig se’n va. Com es continua una relació sentimental amb algú si no hi ha desig? Jo no sé com es fa i per a mi el desig és una cosa important”. Una altra cosa que té clara: “L’amor no és aguantar”. I també: “De l’amor se n’ha de sortir amb la mateixa elegància amb què hi has entrat”.