¿I si l’amor fos córrer sense posar-hi pressa?

Aquest estiu el corredor popular Miquel Pucurull i la seva dona han fet seixanta anys de casats. “Es diu Felicitat, tot i que jo li dic Sitona, de Felicitona. És com li deien al barri i s’ha quedat així”, explica. Es van conèixer quan ella tenia uns 15 anys i ell 17. Pucurull jugava a bàsquet amb un equip que ja no existeix, al Guinardó. “Jo no soc del Guinardó, però hi pujava molt, i la Sitona venia amb les seves amigues a veure els partits”.  

A Pucurull, la Felicitat li agradava perquè li semblava diferent de totes les altres noies que havia conegut. També li semblava molt diferent de si mateix. “Hi havia moltes coses en ella que em resultaven noves. Li agradava la música clàssica, i jo no en tenia ni idea, jo era de boleros o samba. En aquella època, ella estava molt arrelada a la qüestió religiosa i jo no havia anat a missa des que havia fet la comunió. També era girl scout, anava molt a la muntanya, i això m’agradava”, recorda el corredor. 

Al principi, ella no es va fixar massa en Pucurull. “Sempre diu que li agradaven els homes alts i jo no arribo a metre setanta, però bé, la vida és així”, diu rialler. Es van fer nòvios quan ella en tenia 19 i ell 21 i van festejar durant quatre anys, amb el servei militar per entremig. “Un dia vam anar a veure la pel·li West Side story i això ens va acabar de decidir per casar-nos al cap d’uns anys”, explica Pucurull. 

Aleshores el festeig era molt diferent, assegura: “Com a molt, ens vam fer petons”. Casar-se, a més, significava estar junts tota la vida. Una curiositat, sobre el casament: només en conserven una fotografia, la que acompanya aquest text, feta per un cosí de Pucurull. Resulta que el corredor es va enfadar amb el fotògraf per fer-los anar amunt i avall i aquest va acabar trencant el rodet. 

Seixanta anys de matrimoni són molts, però per a Pucurull han passat volant. O corrent, que s’hi assembla una mica. “Quan teníem 40 anys tots dos vam començar a córrer i això ens va unir molt. La nostra filla va ser maratoniana d’elit i l’anàvem a veure a les curses”, explica Pucurull. Pels 25 anys de casats, en lloc de fer una gran festa, se’n van anar a fer la marató de Nova York. 

Ara que passen dels 80 anys, tots dos segueixen corrent, tot i que d’una manera diferent. “Ara el que fem és corrinyar, el diccionari ho defineix com a «córrer sense posar-hi gaire pressa»”. De l’amor n’han après algunes coses, en tots aquests anys: “L’amor és comprendre l’altre, és acceptar les febleses. Si no existís l’amor seria impossible viure”.