L’amor és agafar un tren sense saber on vas

L’Anna Maria Rubio i el Toni viuen junts en un pis al Maresme. Per a dues persones amb una discapacitat, és una situació més aviat extraordinària, que no seria possible sense la feina d’entitats socials com la Fundació Maresme. “L’accés a l’habitatge és molt complicat per a les persones amb discapacitat. Si no és a través d’una entitat, que et fa d’aval i té en compte al teu sou, els preus són inassumibles”, explica Rubio. Tenir pis propi, expliquen des de l’entitat, els dona una independència molt enriquidora que els permet créixer i desenvolupar-se com a persones individuals i també com a parella. “La veritat és que fem molt bon equip. Jo, per la meva paràlisi, no arribo als llocs alts i ell, en canvi, no pot ajupir-se a recollir coses de terra. Ens ajudem mútuament”, celebra Rubio, que explica que el que més li agrada del Toni és que “té un cor molt gran” i és “molt atent”. “Em truca cada dia a la mateixa hora i quedem per tornar junts a casa després de la feina”. 

Es van conèixer ara ja fa uns quants anys, el 2007, i la primera impressió no va ser precisament bona. “Vam començar de manera una mica estranya. Estàvem treballant al mateix lloc. Li vaig haver de passar un encàrrec del monitor i al Toni no li va fer gaire gràcia. Vam tenir una petita discussió i així és com ens vam conèixer: no vam començar amb molt bon peu”, recorda Rubio, divertida. Un temps després van coincidir de casualitat al tren i, més endavant, van començar a fer plans amb el mateix grup d’amics. “Va ser un amor a foc lent. Ell cada vegada venia més a casa a buscar-me per anar amb els amics, i al cap de dos mesos em va dir si volia tenir una relació amb ell. No m’ho esperava, però si et ve a buscar cada dia amb una excusa diferent és veritat que penses que vol alguna cosa més”, reflexiona Rubio. Al cap d’un any, van començar a viure junts. 

Una de les coses que més els agrada fer com a parella és “agafar el tren”. “Al meu marit li encanten els trens i als dos ens encanta viatjar. Agafem el tren i anem aquí o allà. Un dia vam anar a l’estació i vam agafar un tren sense saber on anava ni res. Vam pujar-hi i allà on ens va agradar vam baixar”, explica Rubio. A ella, afegeix, l’amor li agrada demostrar-lo sobretot amb l’afecte físic. “Soc molt carinyosa, m’agrada molt fer petons i abraçades. També m’agrada estar atenta als gustos de l’altra persona perquè estigui a gust”, diu. 

Per a ella l’amor és, sobretot, respecte i suport mutu. “L’amor és superar junts cada dia el que vagi sorgint”, conclou.