L’Alquerc, un antic joc d’origen àrab antecessor de les dames

Cap a finals del segle XIII va aparèixer un dels primers llibres sobre jocs: Libro de axedrez, dados y tablas, d’Alfons X el Savi. S’hi explica l’Alquerc, un joc del qual es té notícia escrita, amb el nom d’Al-quirkat, en un manuscrit àrab del segle X, però que probablement era conegut molts anys abans si ens atenim a taulers gravats en pedra de milers d’anys d’antiguitat. Possiblement els àrabs el van portar a la península Ibèrica i d’aquí es va estendre per Europa.

D’acord amb la il·lustració, 12 fitxes blanques i 12 de negres se situen en un tauler que sembla un 4x4 si pensem en les caselles, però que és un 5x5, ja que les fitxes es posen en els vèrtexs dels quadrats del tauler, que també té dibuixades sis línies obliqües. El punt central queda buit. L’objectiu del joc és capturar les fitxes del contrari.

Al seu torn cada jugador o bé mou una de les seves fitxes a una casella veïna buida, o bé captura una fitxa contrària veïna saltant-hi per sobre i posant la fitxa al següent encreuament, que ha d’estar buit. En tots els casos, cal moure la fitxa seguint les línies del tauler. Les captures són obligatòries i es poden encadenar fent salts successius no necessàriament en la mateixa direcció.

Les variants, i també la diversitat de taulers, són nombroses, cosa que demostra tant la seva antiguitat com la seva popularitat. Potser el joc més conegut avui a Occident són les dames, i segur que la mecànica del joc us les ha recordat (si hi jugueu en un tauler d’escacs, també hi haurà 12 fitxes de cada color). Tanmateix, l’Alquerc que avui us hem presentat, l’original, té subtilitats estratègiques interessants a causa de les característiques del tauler, i en particular de les línies obliqües dibuixades, que ens porten a diferenciar els encreuaments segons el nombre de veïns que tenen.