L’abraçada de l’ós, la base dels jocs de captura per acompanyament

Als ciutadans de l’Imperi Romà els agradava jugar: ens n’han pervingut taulers de joc, una pila de jocs d’atzar i d’aposta i força referències en obres literàries. Del ludus latrunculorum (joc dels mercenaris) no en coneixem les regles, només que tenia una especial forma de captura. Potser era molt semblant al tradicional joc egipci seega, tot i que no sabem res de la seva antiguitat.

Al seega s’hi juga en el tauler de la figura. Al principi és buit i cada jugador té dotze fitxes d’un color. L’objectiu és capturar o immobilitzar les fitxes contràries. En la primera fase, per torns, els jugadors col·loquen dues fitxes en dues caselles buides diferents, menys a la casella central, on no es pot posar fitxa en aquesta primera fase. Durant tota la partida, en cada casella només hi podrà haver una fitxa. Quan el tauler és ple, es juga la segona part, que començarà qui ha posat les dues últimes fitxes.

A la segona part, en el seu torn un jugador desplaça una fitxa pròpia a una casella buida adjacent, en sentit horitzontal o vertical. Si al fer-ho hi ha una fitxa adversària entre la que hem mogut i una altra fitxa pròpia, sense cap forat al mig, en sentit horitzontal o vertical, l’eliminem. Si passa el mateix en diferents direccions, les capturem totes. Podem seguir jugant amb la mateixa fitxa mentre anem fent captures. Ep!, una fitxa pot acabar el seu moviment entre dues d’adversàries sense ser capturada. A la figura, si la fitxa negra 1 es mou a A capturarà una fitxa blanca, si es mou a B en capturarà dues.

No hauria de passar, però si en la primera jugada de la segona part el jugador no pot moure perquè les quatre fitxes que encerclen la casella central estan ocupades per fitxes adversàries, agafarà la fitxa que vulgui de l’altre jugador i l’eliminarà.