Jugar amb les paraules, un repte per a la humanitat des de sempre

Coneixem els jocs amb paraules des de les civilitzacions grega i romana. La humanitat juga a jocs de taula des de dos mil·lennis abans de la República de Roma. És fàcil suposar, doncs, que fins a la popularitat actual de l’Scrabble, creat per Alfred Butts i publicat el 1948, hem gaudit al llarg dels segles dels jocs amb paraules. Van florir especialment en l’època victoriana anglesa, a la segona meitat del segle XIX, quan una de les maneres de passar l’estona entre les classes benestants era precisament amb tota classe de jocs lingüístics.

De llavors ens prové aquest Paraules valuoses (Wordsworth o Word Squares, en anglès), inspirat en el quadrat màgic llatí, del qual podreu saber més coses el dia 24 d’agost.

Hi pot jugar qualsevol nombre de persones i cada una d’elles només necessita una graella com la de la figura i un estri per escriure. Per torns, cada persona diu la lletra que vulgui i tots els jugadors, ella inclosa, l’escriuen en una casella buida de la graella. Quan tothom ho ha fet, el següent jugador diu una altra lletra, fins que les 25 caselles estan plenes. Un cop escrita una lletra no es pot esborrar ni canviar de lloc.

Cada jugador compta els punts de les paraules vàlides de cada fila i cada columna: 10 punts per les paraules de cinc lletres, 5 per les de quatre i 3 per les de tres. De cada línia i columna només es compta la paraula de més valor: TAULA val 10 punts i no es compten els d’AULA ni els de TAU.

Com en tots els jocs amb la llengua, els participants s’han de posar d’acord en quines són les paraules vàlides. En general, ho són tots els noms comuns (no els propis) en singular i plural, i en masculí i femení, així com totes les formes verbals. Les sigles i abreviatures no són mai vàlides, ni tampoc les paraules en una llengua diferent.