Josep Maria Civit: “En cada pel·lícula faig un viatge al cap del director”

“De petit volia ser director de cine. Pensava que el director era el que mirava per la càmera i, quan vaig saber que no, que qui ho fa és el director de fotografia, ja vaig saber què volia ser”. Així ho conta Josep Maria Civit (Barcelona, 1954), a qui trobem en una única setmana de descans estival, la que ha donat Brian de Palma al rodatge de Domino, entre la feina feta a Copenhaguen i la que faran en les properes setmanes a Almeria. No és l’única pel·lícula en la qual treballa ara un dels directors de fotografia catalans amb una trajectòria més sòlida i dilatada. A principis d’estiu -el veiem a la foto-, Civit era a Londres, a les ordres d’Agustí Villaronga, en una part del rodatge del proper film del cineasta mallorquí, Born a king, una coproducció espanyola, anglesa i de l’Aràbia Saudita, on aniran a rodar a l’octubre per evitar les altes temperatures actuals. “No paro aquest estiu”, diu: “La veritat és que els meus estius sempre em tenen ocupat”. En tot cas, n’està satisfet. “Passo l’estiu entre dues ments privilegiades: la d’Agustí Villaronga i la de Brian de Palma. I n’estic encantat. Ens movem d’un lloc a un altre, però a mi, respecte de la feina, el que m’interessa és que a cada pel·lícula faig un viatge al cap del director. És ell qui té la pel·li al cap”.

VILLARONGA, ARTESÀ

Amb Josep Maria Civit podríem parlar de la manera de treballar de directors com Calparsoro, Fesser, Baiz, Paul Leduc, Monte Hellman i Bigas Luna, amb qui el 1986 va fer el seu primer treball com a director de fotografia de Lola. “En tinc un record boníssim, del Bigas Luna. Era tot imaginació i ens feia entrar en un món molt singular”. Ara bé, posats a triar, Civit manté una relació llarga i especial amb Agustí Villaronga, amb qui ha fet quatre pel·lícules i un documental, entre les quals Incerta glòria i El rey de la Habana, que va obtenir un Gaudí i una nominació al Goya pel treball fotogràfic. Assegura que se sent bé amb Villaronga: “És un artesà i un artista. Sap molt bé què vol, cosa que entre els directors no és tan comuna com es pensa. L’Agustí previsualitza molt bé. És tan planer com exigent, inflexible amb el que vol veure. Ell és dels que s’acosten sempre a la càmera, mira i et diu com ho vol. Sap rodar com sap pensar”.

FORMACIÓ PICTÒRICA

Opina Civit que els cineastes acudeixen a ell sobretot per dos motius: “Per la capacitat d’adaptació i també per la meva formació pictòrica. Vaig fer belles arts, potencio molt els aspectes visuals”. Diu que, per a ell, és molt important la primera lectura del guió: “El llegeixo d’un cop, sense prendre notes, sense parlar-ne amb el director, com si fos un espectador. És una lectura emocional. Després venen la segona, la tercera i les lectures que facin falta, amb el director, prenent notes. I el guió es desdibuixa. Però al final, quan veus la pel·li muntada per primera vegada, t’adones que és molt semblant a la primera lectura del guió”. El director de fotografia té prioritats clares: “Puc fer coses molt boniques o lletges però, en tot cas, per a mi han de ser com més versemblants millor, han de ser creïbles. Encara que tot sigui una fantasia, l’espectador ha de pensar que allò que veu ha pogut passar, sentir que aquella màgia és possible”.