Els jocs fets de ferralla que fan la volta al món

“Es diu que el parxís és el joc que hi ha en més cases, però no és cert”, em diu Joan Rovira.“És aquest!” Em mostra una tauleta amb un plat de sopa, dues culleres soperes i unes quantes de postres situades fora del plat. “I què cal fer?”, li pregunto. “Fent palanca amb una cullera gran has de fer saltar les petites dins del plat. Prova-ho”. Me’n surto a la segona! La sort del principiant. Amb els altres jocs ja no tindré tanta sort.

“Vull fer el millor joc del món, i no ho aconsegueixo. Però tinc paciència i vaig provant. Per això tinc tants jocs!”, bromeja el Joan mentre passegem per una gran nau industrial de Taradell on té tots els jocs fets de ferralla que ha anat inventant, i que esperen sortir per ser instal·lats de manera efímera a les places i als carrers en festes majors, fires i altres esdeveniments.

La nau on hi ha Guixot de 8 és un espai visitable. “Força escolars venen a inventar-se jocs. S’hi passen matí i tarda, i no hi ha manera que marxin!”, em diu el Joan. “Quants sou els que treballeu a Guixot de 8?”, li pregunto. “El meu fill i jo”. Pensava que eren molts més, veient centenars de jocs.

“Explica’m com va començar tot”, li proposo. “A Tona, on vaig néixer, fèiem la Fira de la Pesseta, dedicada als jocs -els visitants pagaven una pesseta, per col·laborar-hi simbòlicament-; per a aquesta fira vaig fer els primers jocs”, m’explica mentre observo una màquina per entrenar-se a caçar papallones: has de fer saltar un tap de plàstic, i de seguida caçar-lo amb una gorra, que has de moure gràcies a un conjunt de braços de ferro. “Jo treballava en una fàbrica d’embotits, que va fer aigües. També estudiava per capellà, però em van fer fora”, explica. De manera que el Joan es va trobar que tenia tot el temps del món per crear jocs, la seva passió.

Als jocs de Guixot de 8 hi ha dos elements habituals: boles i imants. Pel que fa al material, el rei és el ferro vell. També hi ha cordes, fusta... Reaprofitant bicicletes, el Joan s’ho passa pipa (la fotografia que reproduïm en aquesta pàgina és d’un ocell fet amb fragments d’una bicicleta vella). Com del porc, de la bici tot s’aprofita: els pedals, les rodes, el quadre, el manillar, el seient... Fins i tot la cadena. Proveu de fer una cursa de serps, cadascú amb una cadena de bicicleta!

Els de Guixot de 8 són jocs molt ben dissenyats, que fomenten la destresa, els reflexos, la concentració, la competició -la majoria entre dues persones-; en alguns també has de pensar. Aquests jocs que semblen per a infants -a partir de 4 anys-, però que en realitat són per a tothom, han viatjat per un munt de pobles i ciutats de Catalunya, la Península i Europa. També n’han gaudit a Austràlia, Corea, Singapur, Centreamèrica, Sud-amèrica i l’Àfrica.

“Els primers vint jocs vaig tardar dos anys a fer-los. Ara en puc arribar a fer trenta en un any”, m’explica el Joan. Ara som a l’exterior de la nau, on hi ha més jocs, i també arbres “poc valorats” -l’expressió és seva-: un magraner, un guinder, un caqui, un nesprer, un codonyer... El Joan té la missió vital de donar valor a un munt de coses a les quals la majoria no donem importància, o llencem. Abans de desfer-vos d’un pom de porta, mireu de fer-lo servir de baldufa, com fa el Joan, i us divertireu!

El que fa Joan Rovira pot semblar antic i excèntric, però és tot el contrari. Va començar el reciclatge molt abans que tothom.