El joc de pilota precolombí que ha tornat a la vida després de segles de silenci

BarcelonaDurant segles, els terrenys de joc d’aquest esport van estar amagats sota la selva. Ara, tornen a la vida. El joc de pilota mesoamericà és un dels esports més antics del món, amb proves que demostren la seva pràctica fa 3.000 anys. De fet, existien diferents versions en funció del poble que el practicava, ja fossin maies, asteques o mixteques. La idea comuna, però, era passar una pilota de cautxú que podia arribar a pesar quatre quilos de banda a banda d’un terreny de joc utilitzant especialment el maluc per colpejar-la, però també els colzes o els genolls. Un joc molt dur, encara que ara la pilota sigui més petita. “Un cop mal donat i et pots trencar un os o patir una lesió interior, pel que pesa la pilota”, explica Reina M. Puc Dzib, la presidenta de l’Associació de Pilota Mesoamericana. Després de segles de silenci, aquest joc ha reviscut.

A les velles cultures de Mesoamèrica, de fet, no era un joc, sinó una forma d’estar en contacte amb els déus i l’Univers. Quan els conqueridors van arribar, no van saber entendre que aquells pobles tenien una cultura ben rica. Cultures que quan aixecaven la vista al cel entenien els astres. Alguns dels pobles jugaven a la pilota per simbolitzar aquell univers superior, ja que fer volar la pilota era un homenatge al moviment dels astres. El joc de la pilota formava part d’aquelles cultures que gairebé van desaparèixer sota la creu i l’espasa, fins que els arqueòlegs, traient els arbres que havien cobert les velles ciutats, van descobrir els terrenys de joc. Els maies van afegir uns forats de pedra enganxats al lateral del terreny de joc i, si la pilota passava per aquest forat, era senyal de bona sort. En jaciments arqueològics com els de Chichen Itzá, Copán o Uxmal es poden veure aquests recintes, on es podia fer rebotar la pilota als murs. Espais imponents on s'han arribat a fer exhibicions.

En algunes regions, especialment als estats mexicans d’Oaxaca, Guerrero i Sinaloa, va sobreviure una versió del joc, la pilota mixteca. Una variant de l’esport original, ja que havia agafat influències dels jocs de pilota que practicaven els conqueridors, com la pilota basca. En altres regions mesoamericanes va desaparèixer del tot, però en els últims anys s’ha revifat dins del moviment d’orgull indigenista que porta a reivindicar una cultura que massa cops va ser trepitjada, amb la creació d’una lliga pròpia creada per joves orgullosos de les seves arrels, com Armando Osorio. Ell ha defensat el llegat del seu avi, que jugava a pilota mixteca, i l'ha portat més enllà per tal de recuperar una versió més similar a la que jugaven els seus avantpassats, tot i que sense murs per fer-hi rebotar la pilota. Molts dels creadors de clubs actuals que han nascut per tot Mèxic van descobrir que existia aquest joc al veure actuacions en un parc d’atraccions de Playa del Carmen pensat per a turistes en què actors imitaven un partit fent volar la pilota. Així, un ritual religiós ha tornat a la vida convertit en un esport, amb competicions i regles, escoles per als joves i equips en diferents països com Guatemala i els Estats Units. “Abans la pilota era de cautxú, però ara sol ser de plàstic. Costa molt fer-la volar i sol pesar menys d’un quilo per seguretat”, explica Puc Dzib. Els jugadors, de fet, porten els malucs protegits amb una faixa.

Els equips consten de cinc jugadors i els partits són de dos temps de 15 minuts. Les normes es basen en fer passar la pilota al camp contrari amb un cop de maluc, rodant per terra si cal. Si la pilota creua una línia de fons del terreny defensat pels rivals, puntues tu. Si fas passar la pilota sense respectar la tècnica, puntuen els adversaris. Es tracta de seguir les normes, ja que jugar aquest joc és un acte de reafirmació identitària d’uns pobles orgullosos de ser qui són.