Joan Marc Bauzà: "M'agradaria ser pagès tota la vida, però no sé si podré"

Sobre el paper, el Joan Marc només fa uns quants mesos que ha començat a fer de pagès. A la pràctica, fa més de 15 anys que trepitja el camp. "Sempre he tengut clar que volia ser pagès. Sempre m'han agradat molt els animals i fora vila", explica en Joan Marc, que amb 21 anys ha decidit apostar pel camp mallorquí. "Ara que soc jove creia que era el moment per provar-ho. M'agradaria poder dedicar-m'hi tota la vida, però no sé si podré perquè és molt difícil dedicar-s'hi a Mallorca".

Apostar per la pagesia a Mallorca, actualment, requereix un doble d'esforç. No només es tracta de la quantitat d'hores que cal dedicar-hi, sinó també de la condició de la terra en una illa de 3.630 kilòmetres quadrats. "La terra està dividia en trossos molt petits i, per tant, tenir ramats de 1.000 o 2.000 animals com hi ha a la Península és molt difícil. Com més petit és el ramat, menys rendiment en pots treure".

Actualment, el Joan Marc conrea cereal i té un ramat de 250 ovelles i 250 cabres, les quals ha de tenir repartides en diferents finques. Més enllà de la seva passió pel camp, el fet de venir de família de pagesos també l'ha ajudat a l'hora de començar en l'ofici: "Si ara una persona jove vol dedicar-s'hi, i s'ha de buscar unes terres per llogar i també ha de comprar la maquinària, és molt complicat. El camp just et dona per viure, no per fer inversions. També depens molt de les subvencions. No hauria de ser així, però sense les subvencions és quasi impossible guanyar res".

Els efectes del canvi climàtic, en especial la sequera, són altres entrebancs que s'afegeixen quan un prova de viure del camp. No només no plou, sinó que, quan ho fa, és fora de temps, es queixa en Joan Marc. "Tu no saps si has de sembrar o no, ara. Enguany, quan era el temps de sembrar, no sabies si fer-ho o no perquè no plovia. I, en canvi, ha plogut al maig i al juny, quan per al secà ja no toca", exposa. El temps ja no coincideix amb el calendari que durant molts d'anys s'ha utilitzat al camp per decidir quan es planta i quan se sega. "Si el temps segueix com els últims anys, quedaran molt pocs pagesos a Mallorca perquè serà quasi impossible fer secà". El conreu de secà és el més comú a l'illa.

Per exemple, el farratge per a les ovelles se sembra al setembre. "L'any passat, no vam poder sembrar fins al desembre, i això ens va obligar que de l'estiu fins a final d'any les ovelles van haver de menjar gra i palla, cosa que suposa un fort encariment".

Malgrat les dificultats, en Joan Marc no canviaria la vida que té. Poder estar cada dia en contacte amb la natura i els animals és una cosa difícil de trobar avui en dia, encara que tampoc s'ha d'idealitzar. "Cada dia és diferent. Hi ha dies que els gaudeixes molt, en especial quan fa bon temps, però també n'hi ha, quan fa gelada als matins i has d'anar a fer pasturar les ovelles, que no són tan fàcils. Tampoc tens vacances, els animals mengen cada dia".

Ara mateix en Joan Marc està estudiant vinicultura per poder fer vinya, encara que la majoria de coses que sap les hi va ensenyar el seu padrí. Quan era petit es passava hores ajudant-lo. "Hi ha moltes coses que he après d'ell i que si la gent no continua amb l'ofici es perdran: per exemple, els empelts. Jo sé empeltar arbres per ell, cada vegada és més difícil trobar gent que en sàpiga. I el mateix passa amb la lluna: avui ningú la mira per saber si ha de plantar el cereal".